Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
Dulce Pontes
Música
Cantant portuguesa, de nom complet Dulce José Silva Pontes.
Estudià música al Conservatori de Lisboa i també seguí cursos de dansa contemporània S'inicià com a cantant i artista el 1988 i participà en espectacles musicals diversos en teatre i televisió El 1991 fou seleccionada per a participar en el Festival d’Eurovisió, cosa que contribuí força a la seva popularitat L’any següent enregistrà el primer disc, Lusitana , de registre bàsicament pop El següent, Lágrimas 1993, la consagrà com la principal renovadora del fado , gènere al qual s’ha mantingut fidel, si bé adaptant-hi influències contemporànies Actualment és la cantant portuguesa…
Bud Shank
Música
Nom amb el qual fou conegut el saxofonista contralt i flautista de jazz nord-americà Clifford Everett Shank.
Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner…
Miquel Meler i Muntané
Educació
Eclesiàstic i pedagog, especialitzat en pedagogia terapèutica.
Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de Moragas, la Societat d’Ajuda…
Joan Baptista Roca i Caball
Joan Baptista Roca i Caball
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922 Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies Collaborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya 1931 En fou membre del comitè de…
Associació Catalanista d’Excursions Científiques

Els socis fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques; d’esquerra a dreta: Pau Gibert, Ricard Padrós, Josep Fiter i Inglès, Marçal Ambròs, Eudald Canibell i Ramon Arnet
© CEC
Excursionisme
Entitat excursionista fundada a Barcelona el 1876.
L’objectiu era conèixer el territori català a partir de sortides de camp encaminades sobretot a la recerca arqueològica Es crearen tres seccions la científica, la literària i l’artística Fou la primera entitat peninsular amb aquest objectiu Instituí cursets d’arqueologia, literatura catalana i història, geologia, sigillografia i contribuí al salvament d’una gran part del tresor arqueològic del Principat Les personalitats més prestigioses de la cultura catalana collaboraren en les activitats de l’entitat El 1877 part de la secció artística es convertí en secció topogràfico-pintoresca,…
,
Gaspar de Bracamonte y Guzmán
Història
Comte de Peñaranda.
Polític i diplomàtic castellà Des del 1648 fou conseller d’estat Fou president del Consell d’Índies 1664-74, virrei de Nàpols 1659-64 i president del Consell d’Itàlia 1674-76 Actuà de plenipotenciari a Westfàlia 1645-48 i contribuí a la pau de Münster 1648 Fou el conseller de la reina Marianna d’Àustria en política exterior quan Castella es trobava davant la secessió de Portugal, les aspiracions de Lluís XIV sobre els Països Baixos i el recent tractat dels Pirineus 1659 Es mostrà d’antuvi partidari d’una política d’acostament a França enfront de Viena, però Nithard portà endavant…
Sant Salvador de la Mussara
Art romànic
El lloc de la Mussara és conegut des de l’any 1173, que és esmentat en el document pel qual el rei Alfons I confirmà a l’arquebisbe Guillem de Torroja el territori de l’església de Tarragona i la donació del comte Ramon Berenguer III a l’arquebisbe Oleguer L’església parroquial de Sant Salvador és consignada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Així mateix, el rector d’ Almuzara o d’ Almuçara contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280 cada any amb 28 sous I 7 diners Al final del segle XV la parròquia de la…
Santa Maria de Cambrils
Art romànic
La primera referència del lloc de Cambrils és de l’any 1152, que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV feu donació del lloc de Cambrils a Ponç de Regomir perquè hi bastís una torre i la tingués de forma franca Li atorgà la meitat del territori en franc alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat L’església parroquial de Santa Maria de Cambrils devia bastir-se ben aviat, car ja apareix en la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’església de Tarragona l’any 1154 I de nou en la de Celestí III de 1194 El rector de Cambrils contribuí amb 156 sous i 18 diners a la dècima…
Santa Maria de Solivella
Art romànic
Bé que el lloc de Solivella o Olivella és conegut des del segle XI, hom no té cap menció de la seva església fins a arribar al segle XIII De fet, la primera referència de la parròquia d’Olivella és dels anys 1279-1280, en què consta que el rector d’Olivella contribuí amb 60 sous anuals en la dècima papal recaptada aquells anys L’església parroquial d’Olivella, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual, al centre del poble, és una obra barroco-classicista que reemplaçà l’antiga església romànica situada a la part alta del nucli urbà, de…
Sant Llorenç de Montbrió de la Marca (Sarral)
Art romànic
Església parroquial del petit poble de Montbrió de la Marca, al nord-est del terme municipal Malgrat que del lloc i el castell de Montbrió de la Marca se’n tenen referències des de la segona meitat del segle XI, cal esperar el final de la centúria següent per a tenir-ne de la seva església parroquial L’església de Monte Briso apareix esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà l’any 1194 a favor de l’església tarragonina Segons la relació de dècimes papals de 1279-1280, el rector de Montbrió hi contribuí amb 40 sous Al final del segle XV…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina