Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
arrendament
Dret civil
Acció d’arrendar.
L’arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Al costat d’aquesta figura general de l' arrendament de coses , hom sol regular legalment els anomenats arrendaments d’obres i de serveis La semblança d’aquestes figures amb la fonamental és més aviat problemàtica, però la seva regulació és dominada per la tradició originària del dret romà El fet que el contracte d’arrendament pugui recaure en prestacions o coses d’importància vital per als…
música andalusina
Música
L’art musical del palau cordovès dels omeies es convertí aviat en un fidel reflex del de Damasc, amb esclaves que cantaven en àrab tot pulsant les cordes del llaüt.
Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al segle X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical…
Carles I d’Anglaterra

Carles I d’Anglaterra (1628), per Daniel Mytens
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1625-49), fill i successor de Jaume I.
El 1625 es casà amb la catòlica Enriqueta de França , germana de Lluís XIII Defensor dels drets de la monarquia, derivats del seu origen diví, Carles I estigué constantment en conflicte amb el parlament, format a la Cambra dels Comuns per representants de la burgesia comerciant interessada a controlar el poder polític Els motius religiosos la pugna del monarca per imposar l’anglicanisme a puritants i a presbiterians, les sospites de complicitat amb els catòlics foren un altre factor de tensions En no aconseguir els subsidis necessaris per a la consecució dels seus objectius formació d’un…
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…
degeneració
Patologia humana
Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes principals de…
Efectes del tabaquisme en els no-fumadors
Els efectes nocius del tabac no es limiten al fumador sinó que afecten també les persones que l’envolten Això és degut al fet que el fum produït per la combustió del tabac no solament s’incorpora al fumador sinó que s’expandeix pel medi ambient si es tracta d’un local tancat, les substàncies contingudes en el fum s’acumularan en l’aire i seran aspirades per tothom En fumar, es produeixen bàsicament dos corrents de fum el corrent principal que és el que inhala directament el fumador i el corrent secundari , constituït pel fum originat per la combustió passiva del cigarret, que s’incorpora…
contrapàs
Música
Dansa popular catalana d’origen, pel que sembla, molt antic.
Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…
Raspinell pirinenc
Àrea de nidificació del raspinell pirinenc Certhia familiaris als Països Catalans Maber, original dels autors El raspinell pirinenc ocupa una àrea força ben delimitada que fa bona la seva denominació S’estén per ambdós vessants dels Pirineus axials, i en el seu sector oriental arriba al Canigó i al Ripollès, i en una part dels Prepirineus, com ara el Cadí i els boscos de la serra del Boumort a l’E de la conca de Tremp Les densitats màximes són reportades d’una altitud aproximada de 1500-2000 m A més d’aquest important nucli als Pirineus, aquesta espècie viu també a la Serralada Cantàbrica i…
cacodil
Química
Denominació no sistemàtica del radical univalent —As(CH 3
) 2
, del qual hom coneix diversos derivats, com l’òxid, el clorur, el sulfur, el cianur, etc, caracteritzats tots per llur pudor, insuportable.
actiu subjacent
Economia
Nom que rep als mercats de derivats l’actiu financer que es pren com a referència per a establir un contracte d’aquest tipus, com ara una opció o un futur.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina