Àrea de nidificació del raspinell pirinenc (Certhia familiaris) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El raspinell pirinenc ocupa una àrea força ben delimitada que fa bona la seva denominació. S’estén per ambdós vessants dels Pirineus axials, i en el seu sector oriental arriba al Canigó i al Ripollès, i en una part dels Prepirineus, com ara el Cadí i els boscos de la serra del Boumort a l’E de la conca de Tremp. Les densitats màximes són reportades d’una altitud aproximada de 1500-2000 m. A més d’aquest important nucli als Pirineus, aquesta espècie viu també a la Serralada Cantàbrica i al Sistema Ibèric.
Fora de l’època de cria, es pot produir algun moviment dispersiu de poc abast que porta els estols de raspinell pirinenc a boscos quelcom més arrecerats. De tota manera, cal considerar el raspinell pirinenc com un ocell marcadament sedentari i lligat als boscos on viu.
L’hàbitat de reproducció és definit, lògicament, pels boscos d’àmbit pirinenc, però alguns treballs més acurats sobre la seva distribució han permès de delimitar els seus requeriments. Els boscos preferits pel raspinell pirinenc són els caducifolis, com rouredes o boscos secundaris de bedoll, i les avetoses ombrívoles i humides. Tanmateix, explota també els boscos subalpins de pi negre, on coincideix amb la seva espècie bessona, el raspinell comú, el qual esdevé majoritàriament dominant en aquest tipus de bosc.
La problemàtica de la barreja entre les àrees de distribució d’ambdues espècies és molt interessant i ha estat abordada darrerament d’una manera molt concreta. Abans d’aquests treballs hom acostumava a diferenciar la distribució dels dos raspinells mitjançant les diversitats altitudinals, adjudicant al raspinell pirinenc els indrets més alts. Aquesta separació estricta actualment es rebutja, ja que es coneixen poblacions de raspinells pirinencs inferiors altitudinalment a les del seu parent.
La diferenciació de les dues espècies de raspinells cal cercar-la en els efectes d’isolament derivats de la darrera glaciació. L’elevat grau d’especialització i, per tant, la poca plasticitat del raspinell pirinenc, explicaria el seu aïllament i la impossibilitat d’estendre la seva àrea de cria a regions explotades pel raspinell comú, espècie més adaptable i resistent a l’artificialització del medi.
El raspinell pirinenc presenta, a més, requeriments molt concrets a l’hora de niar. Basteix el niu als troncs dels arbres, allà on l’escorça es desprèn, per la qual cosa la seva distribució va lligada a la presència d’espècies d’arbres adients per a la nidificació i, fonalmentalment, caducifòlies. Els raspinells són globalment ocells boscans altament especialitzats a cercar aliments animals entre el tronc dels arbres, pels quals s’enfilen en espiral d’una manera molt típica.