Resultats de la cerca

Teòricament coexistien el peso ore , fora de circulació i reservat per a les transaccions internacionals, amb una definició d’1,6129 grams d’or fi, i el peso moneda nacional , moneda de paper establerta el 1897, per a les transaccions interiors L’any 1934 fou inclòs en el bloc de la lliura esterlina amb una equivalència de 15 pesos per lliura La inflació constant que ha sofert des del 1955, que l’any 1976 arribà al 600%, motivà el deteriorament constant del seu tipus de canvi i, el 1985, la substitució per l’austral El 1992, hom introduí de nou el peso en paritat amb el dòlar EUA…

Dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, publica números monogràfics dos han estat dedicats a la República i la guerra civil a Mallorca És la primera publicació d’investigació sobre les Illes publicada en català des del 1936

Els rossells eren diners de billó ric al començament, però la seva llei anà baixant fins que, en temps de Gausfred III 1113-64 contenien només un 22% d’argent Amb la denominació de sous de rossells apareixen freqüentment a la documentació barcelonesa des de Ramon Borrell

La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més…

Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí , dit onzè El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excellent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la…

Els primers anys rebé el nom de Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional  i des del 2004 preval el nom actual Organitzada per la Fundació Fira Mediterrània , nasqué com una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de l’antiga Caixa d’Estalvis de Manresa i la collaboració de diverses entitats manresanes fins a la vuitena Fira, fou organitzada des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana A banda dels grups provinents dels Països Catalans, cada any hi ha una regió o un país de…

Hi participen seleccions que representen les federacions de la conca de la Mediterrània La primera edició tingué lloc a Nicòsia Xipre Barcelona acollí les edicions del 2002 i el 2011 En la darrera s’aplegaren tretze federacions Catalunya, Xipre, França, Gibraltar, Grècia, Israel, Itàlia, Malta, San Marino, Turquia, Eslovènia, Croàcia i Tunísia, cosa que representà la major participació de la història Els jugadors de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling hi han estat presents des del 2000, primer en representació d’Espanya, i a partir del 2008 en representació de Catalunya En…

La seva redacció, en una primera versió catalana, s’inicià immediatament després del retorn de Soldevila del seu exili 1943, i es perllongà fins el 1948 Fou possible gràcies al finançament de l’agrupació benèfica Minerva que reuní un conjunt de mecenes encapçalats per Fèlix Millet Les dificultats que existien per a ser publicada en la llengua original era vigent una prohibició d’editar en català obres científiques, així com les destinades a la mainada feren que només pogués aparèixer una versió en castellà durant el període 1952-59, a càrrec de l’editorial Ariel Amb aquesta obra, Soldevila…

D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…