Resultats de la cerca
Es mostren 6678 resultats
El que cal saber de les pigues i el nevus
Patologia humana
El nevus és un increment localitzat de pigmentació cutània deguda a una acumulació de melanòcits o nevòcits Gairebé totes les persones en presenten, sobretot lentígens o pigues Segons els estudis efectuats en aquest sentit, hom calcula què tothom té entre 10 i 15 pigues, bé que pot ésser difícil de comprovar-ho perquè les coloracions i les formes són variades i, en general, només criden l’atenció les que es troben en les zones més visibles del cos Els nevus es poden presentar des del naixement, però són més freqüents durant la infantesa i l’adolescència En general, es mantenen…
La sang en la vellesa
La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu…
la Pava
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera
.
L’església és dedicada a sant Alexandre hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Oltrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir
Vix

Detall del crater de Vix (trobat al mont Lassois, França)
© Fototeca.cat-Corel
Localitat
Localitat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França, al mont Lassois, prop de Châtillon-sur-Seine.
Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del segle V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes
Transhimàlaia
Serralada
Sistema muntanyós del Tibet.
Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid
Còria
Carrers del municipi de Còria, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la vall de l’Alagón.
És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada al s XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc
Harz
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya que s’estén al S de la gran plana del Nord i on hom ha estudiat el plegament hercinià.
D’estructura de horst , és un massís de relleu molt vell, fortament erosionat El punt culminant és el Brocken 1 142 m Té una gran riquesa metallífera argent, zinc, plom, estany, coure, urani, explotada des de l’edat mitjana, i és un destacable centre d’atracció turística Hi ha grans boscs de faig i de pícea
góndola
góndola per un canal de Venècia
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia, amb una proa i una popa que s’alcen d’una manera característica tot exhibint, la proa, un ornament dentut de ferro.
El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana
herbolari | herbolària
Botiga d’un herbolari xinès
© B. Llebaria
Farmàcia
Persona que cull herbes i plantes medicinals i les ven.
Els herbolaris tingueren molta importància a l’edat mitjana, però actualment s’han limitat al camp de la medicina popular La tradició dels herbolaris es manté força viva arreu a Barcelona hom celebra la diada de Sant Ponç 11 de maig, patró dels herbolaris, amb diverses fires d’herbes als carrers, especialment al carrer de l’Hospital
monograma
Timpà de l’església parroquial de l’Assumpció (Bossost), decorat amb un crismó i un tema vegetal a la llinda
© Fototeca.cat
Història
Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’un nom.
L’ús dels monogrames és molt antic Hom els troba ja en monedes gregues del segle V aC, i a Roma apareixen molt sovint en inscripcions sepulcrals A l’època cristiana es divulgà el monograma del nom de Crist crismó A l’edat mitjana foren usats en els segells personals que substituïen la signatura autògrafa en els documents sobirans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina