Resultats de la cerca

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606

Els intervals menors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció feta dels intervals justos, tenen un semitò menys que els seus corresponents majors S’anomenen acords menors o tríades menors, o acords pefectes menors aquells acords amb 5a J i 3a m S’anomena mode menor el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, presenta la següent seqüència de tons T i semitons S T-S-T-T-S-T-T, encara que és més habitual la seva representació amb l’anomenada escala menor melòdica vegeu exemple 2 d' escala

Fou actiu a Provença, primerament a Ais i, a partir del 1448, a Vilanova d’Avinyó Només se'n conserven dues obres documentades la taula de la Mare de Déu de la Misericòrdia , del 1452 Musée Condé, Chantilly, feta amb collaboració de Pierre Villate i influïda pels corrents italians, amb fons daurat, i la Coronació de la Mare de Déu , del 1454 hospici de Vilanova d’Avinyó, composició perfecta on les figures són distribuïdes segons una jerarquia precisa, en una atmosfera de lluminositat i sobre el paisatge de Provença Hom li atribueix la Pietat d’Avinyó Musée du Louvre

Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora

Situació Escassos testimonis vistents d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació situades al cim d’una petita serra o costa que s’estén per la riba dreta de la vall de Famides Hi havia comunicació visual amb el castell de Ponts, amb la fortificació de Valldans o amb la Força d’Estany Mapa 34-13329 Situació 31TCG483392 Des de la carretera de Ponts a Artesa, cal agafar la carretera que va a Oliola A 1 km del trencall, per un camí carreter que hi ha a mà dreta, s’ha d’anar fins a la masia del Boix, des de la qual hom s’enfila, cap al S, fins al cim de la petita serra o costa…

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan segle XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila

L’explosió, segons fonts oficials del règim comunista, té lloc en una zona controlada de nom Punggye-ri, on poc abans que fos feta pública es detecta un terratrèmol 9,8 vegades més fort que el generat en la darrera prova, al setembre del 2016 Tot i que els experts dubten que es tracti realment d’una bomba d’hidrogen, coincideixen a destacar que és l’assaig més potent des del primer, dut a terme l’octubre del 2006, i que és indicatiu de l’augment de la capacitat armamentística del règim, que desafia totes les pressions internacionals a fi d’impedir el desenvolupament de la…

Durant la república, hom construí la via Llatina i la via Salària A la via Àpia 312 aC, que unia Roma-Càpua-Bríndisi, hom utilitzà lloses de pedra Posteriorment foren construïdes la via Flamínia 220 aC i la via Emília 187 aC S’estengueren progressivament cap a les províncies més allunyades de l’Imperi Vista parcial d’un sector de via de l’imperi romà a la ciutat de Tarragona © Arxiu Fototecacat Als Països Catalans la xarxa es desenvolupà des del s II a partir de la Via Augusta, que unia Roma amb Gades Cadis Subsistiren fins a l’ordenació de camins feta per Felip V el 1718…

L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és…

La primera coneguda és la de Crates ~150 aC, en la qual anticipava els descobriments d’Amèrica i Austràlia en compensar amb tres continents les tres quartes parts de la terra que restaven buides L’esfera feta per Martí Behaim, a Nuremberg, l’any 1492, es basa en la concepció ptolemaica amb afegits trets dels descobriments portuguesos L’esfera terrestre, una de les conquestes més importants de la cartografia, permet, especialment en l’àmbit de l’ensenyament de la geografia bàsica, de comprendre'n els conceptes fonamentals Actualment hom en difon l’ús mitjançant nous materials…