Situació
Escassos testimonis vistents d’aquesta fortificació.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’una fortificació situades al cim d’una petita serra o costa que s’estén per la riba dreta de la vall de Famides. Hi havia comunicació visual amb el castell de Ponts, amb la fortificació de Valldans o amb la Força d’Estany.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG483392.
Des de la carretera de Ponts a Artesa, cal agafar la carretera que va a Oliola. A 1 km del trencall, per un camí carreter que hi ha a mà dreta, s’ha d’anar fins a la masia del Boix, des de la qual hom s’enfila, cap al S, fins al cim de la petita serra o costa de la masia del Boix. En el punt més alt (495 m) hi ha les restes entremig dels arbres.
Vestigis
Es tracta essencialment dels vestigis d’una torre de planta rectangular. Actualment, només es veuen alguns carreus de la part més baixa. Aquesta torre, feta amb carreus ben escairats, sembla que fou construïda sobre una base formada per una espècie de mota poc més gran que la torre, també de planta rectangular i amb els marges, que formen un talús força marcat, construïts així mateix amb pedres. A tota la part septentrional d’aquesta torre hi ha un vall amb una amplada de més de 3 m. El vall acaba amb un marge d’una alçada d’1,5 m.
La torre que hi havia al cim sembla que feia uns 5 m d’ample per uns 10 m de llarg. Els carreus que es poden veure a l’angle nord-est i en alguns altres indrets, entre els matolls i les bardisses, són ben tallats i de mida mitjana (20 cm x 40 cm). Els angles d’aquesta construcció superior són rectes.
Els murs atalussats que hi ha a la base d’aquesta torre tenen una alçada de prop de 3 m. Els angles d’aquesta mota inferior són arrodonits. Les parets són fetes amb pedres més grosses (35 cm x 45 cm), unides només amb terra. A la banda meridional, on, a causa del relleu, no hi ha vall i on sembla que hi havia l’entrada, es troba, a una certa distància de la torre, un mur que fa de marge, fet amb pedres grosses. Més avall, anant cap a l’E, encara hi ha alguna altra paret feta amb pedres ben treballades. Així mateix, a la banda oposada, al NE, a uns metres de la torre, fent de marge d’un prat, trobem també una paret que forma un angle arrodonit; és feta de pedres col·locades en filades i unides amb morter de guix.
La datació d’aquesta construcció és molt difícil. Fins i tot és difícil d’assegurar que sigui medieval. Sembla, però, que al vessant sud, fent prospeccions superficials, es trobaren fa uns anys, fragments de ceràmica grisa de l’edat mitjana. Així mateix, les característiques dels carreus de la torre superior fan pensar també, més aviat, en l’època medieval. Tot i això, tant pot ser d’un moment proper a l’any 1000 com dels darrers segles medievals. Sense una excavació acurada de l’indret és difícil d’assegurar res més.