Resultats de la cerca
Es mostren 2794 resultats
El que cal saber de l’osteomielitis
Patologia humana
L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia Pot ésser causada per diversos gèrmens El més habitual és l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus Entre els infants, la presentació més freqüent de la malaltia és l’osteomielitis hematògena aguda, en la qual es produeix la infecció dels ossos del membre inferior, com el fèmur i la tíbia, i que es manifesta amb l’aparició d’un dolor molt intens acompanyat de febre elevada En els adults, la variant més habitual és l’osteomielitis vertebral, que ocasiona dolors a l’esquena, al començament lleus i esporàdics, i més…
Pierre de Ronsard
Literatura francesa
Poeta francès.
Fou patge al servei de la cort 1536, però a causa d’una malaltia que el privà de l’oïda, renuncià a la carrera militar 1540 i es dedicà plenament a l’estudi erudit en el collegi de Coqueret juntament amb Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, sota la direcció de l’hellenista Dorat Allí es formà el nucli de la futura Pléiade , anomenada llavors Brigade Ronsard en fou el capdavanter i inspirà la Défense et Illustration de la langue française 1549, manifest escrit per d Bellay Les primeres obres, Odes 1550-52, inspirades en Horaci i Píndar i per la seva erudició foren gairebé inassequibles al…
Max Leopold Wagner
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische…
Paulino Alcántara Riestra
Futbol
Futbolista, conegut pel sobrenom de Trencaxarxes.
Després de passar per l’AC Galeno i l’Universitari SC, debutà en el primer equip del Futbol Club Barcelona el 1912, on jugà fins el 1927, amb un parèntesi de dos anys al Bohemians de Manila 1916-18 Jugà d'interior esquerra i amb el Barça fou deu vegades campió de Catalunya 1913, 1916, 1919-22, 1924-27 i cinc vegades campió d’Espanya 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, i ostenta el rècord de gols de l’equip en tota la seva història, 357 Jugà sempre amb un mocador blanc penjant dels pantalons i fou l’autor del primer gol d’un jugador blaugrana al camp de les Corts La seva potència de xut es…
,
Joan Baptista Comes
Joan Baptista Comes
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Ingressà com a cantoret a la seu de València, on del 1594 al 1596 estudià amb Genís Peres i amb el mestre Cotes El 1605 era cantor a la seu de Lleida, on per votació dels músics fou nomenat el mateix anys mestre de capella, càrrec que tingué fins el 1608 Aquest any anà a València com a tinent de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi El 1613 fou nomenat mestre de la seu de València, càrrec que tingué fins el 1618, que acceptà el càrrec de tinent de mestre de la capella reial de Madrid Novament a València com a mestre de capella del Collegi del Corpus Christi 1628, per incomprensió…
Llibre de les dones
Literatura catalana
Tractat de Francesc Eiximenis escrit l’any 1396.
Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Donà, així, una visió general de la vida femenina del segle XIV, sense oblidar aspectes culturals, com els coneixements musicals per part de les dones de la noblesa, de l’ ars nova francesa Comença a parlar de les donzelles de 10 a 12 anys de les dones casades —dedica una…
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions citades…
Guillem Forteza i Valentí
Literatura catalana
Assagista, poeta i crític literari.
Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma Diario de Palma , El Palmesano , a la de Barcelona Revista de Cataluña , i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid Dirigí la societat Reunión Literaria 1859 de…
,
alúmina activada
Química
Alúmina en forma granular de porositat molt elevada i gran superfície específica (100 a 400 m 2
/g), que manifesta una gran capacitat d’adsorció, especialment per l’aigua.
Hom l’obté desidratant i calcinant al voltant de 500° l’hidròxid d’alumini en un corrent de CO 2 Un cop saturada d’humitat, pot ésser reactivada escalfant-la a 180°- 300°, i el cicle d’adsorció-reactivació pot ésser reptetit diverses vegades És utilitzada per a assecar gasos o vapors i certs líquids, com a catalitzador i suport de catalitzadors i com a adsorbent, especialment en cromatografia
bitter pit
Fitopatologia
Malura que es manifesta en les peres, i més sovint en les pomes madures, en forma de lleugeres depressions de la pell al voltant d’un punt central fosc.
A la fruita ja madura sembla produïda per un virus, bé que estretament relacionada amb les disponibilitats d’aigua del fruiterar, i és transmesa amb els empelts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina