Resultats de la cerca
Es mostren 1331 resultats
La fossa del Conflent
Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el…
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…
música de Catalunya
Música
Música desenvolupada a Catalunya.
Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
Puçol
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al seu extrem septentrional, al límit amb el camp de Morvedre, estès des de la mar, on hi ha la platja baixa i sorrenca i una zona de marjals, dessecats en part (antic estany de Puçol, en part al terme de Sagunt, que desguassa a la mar per diverses goles, com la de l’Estany i la del Pas de les Eugues), fins als contraforts meridionals de la serra Calderona i del Picaio de Sagunt.
El secà se situa a l’interior i es troba en regressió garrofers i ametllers El regadiu aprofita encara l’aigua de la séquia reial de Montcada 828 ha i també la de pous 480 ha els principals conreus són les hortalisses i sobretot els tarongers 500 ha i les pereres Quant a la indústria hi ha una gran fàbrica d’electrodomèstics i metallúrgia, indústria de conserves, mobles, relaminatge Dins el terme hi ha un hotel de luxe i a la costa s’ha format el barri marítim i turístic de la Platja de Puçol A partir del 1950 la població ha experimentat un augment notable per l’atracció immigratòria que han…
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…
Gal·les

Castell de Harlech, al sud de Porthmadog
Corel / Linda Bartlett
País del Regne Unit, situat en una península gairebé rectangular, a ponent de la Gran Bretanya.
Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…
Les apiàcies o umbel·líferes
Apiàcies o umbellíferes, II 1 Sanicula europaea a aspecte general, en el qual s’aprecien les fulles palmatisectes i les petites umbèllules x 0,5 b fruit, de superfície coberta d’espinetes ganxudes x 3 2 Pastanaga borda Daucus carota a aspecte general, que mostra la rel un xic engruixida, les fulles i les bràctees molt dividides i les umbelles grosses i planes x 0,5 b flor, típicament actinomorfa i d’ovari ínfer x 4 3 Chaerophyllum aureum, una de les cominasses a branca florida i fruitada x 0,5 b umbèllula x 2 4 Bupleurum baldense a aspecte general d’aquesta petita planta anual x 0,5 b…
Els solífugs
Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina