Resultats de la cerca

El substrat racial bàsic de l’individu gallès prové de la fusió dels pobles portadors de la cultura megalítica, petits d’estatura i bruns, amb els celtes, alts i rossos Històricament, la romanització no alterà substancialment els factors ètnics ni gairebé tampoc els culturals Les successives onades invasores sofertes pel poble gallès no han aconseguit, fins avui, de vèncer la resistència d’una nació que lluita per mantenir íntegra la seva essència

Aquesta institució tingué una gran importància als primers temps de l’imperi romà, car permetia la continuació del culte domèstic, feia entrar en la família agnàticia individus de la família cognatícia, ajudava a passar d’una classe social a l’altre sense oposició ni dificultats, permetia d’eludir les penes imposades als solters i als casats sense fills i hom adquiria drets per a poder obtenir càrrecs públics vinculats a determinades persones o famílies

Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068 Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la illuminació i el culte de l’església No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell

El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat

Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió

Si els tubs són de la talla dels flautats, originen els jocs de címbal, ple o plens, corona, carilló, alemanya, fornitura, gran mixtura, harmonia etèria, progressió harmònica, septinona, etc, amb represes i repeticions Si els tubs són de la talla de les flautes, donen lloc al jocs de corneta, sesquiàltera, tèrcia, etc, sense repeticions ni represes Si són de llengüeta, donen lloc a la potentíssima mixtura de clarins 4', 2’2/3 i 2'

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L’Escut de Reus

“En el nom de Crist Sigui conegut a tothom que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, per la salut i el remei de la meva ànima i la de tots els meus parents, dono i concedeixo i amb la present carta cedeixo al senyor Déu i a tot el convent del monestir de Santes Creus, perpètuament, totes les truites, fresques i salades, que jo percebo a tota la Cerdanya, en tots els llocs De tal manera, però, que quan jo o la reina acudíssim a aquells llocs de la Cerdanya rebrem d’aquelles per al nostre consum tant com ens fos necessari Aquesta donació…

“En nom de Déu Sigui conegut a tothom, presents i futurs, com jo, Arnau, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, i Bertran de Vallferosa, a causa de la malícia dels homes depravats, els quals destruïen els masos de Santa Maria i també els masos de Bertran de Vallferosa, que eren al pla de Tiurana, per acord i voluntat mútues elegim un lloc al susdit pla, que és al terme de Vilaplana, per congregar aquells masos, agrupant-los en un lloc i edificar una vila, fortificant aquesta amb murs i valls, perquè els seus habitants segurs poguessin viure-hi i conservar els seus béns Tal acord i pacte…