Resultats de la cerca

Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…

Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus  Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…

En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…

Es formà a Eton 1979-85 i es llicencià en política, filosofia i economia a la Universitat d’Oxford 1988 Treballà com a cap de la secció de política al departament d’investigació del Partit Conservador , aleshores liderat per John Major , i en 1992-93 fou assessor del canceller de l’Exchequer ministre de finances britànic Norman Lamont Després d’una etapa a l’empresa privada com a directiu de Carlton Communications Plc, l’any 2001 fou elegit diputat tory per la circumscripció de Witney Oxfordshire Al juny del 2003 s’incorporà al gabinet a l’ombra de l’oposició i el mateix any, coincidint amb l…

Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i…

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…

Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà i dirigí la revista Voces 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’…

Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…