Resultats de la cerca
Es mostren 5193 resultats
James Patrick Donleavy
Literatura
Escriptor nord-americà naturalitzat irlandès, que signava J.P. Donleavy.
Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, posteriorment estudià al Trinity College de Dublín El 1967 es nacionalitzà irlandès De les seves obres, caracteritzades per bones dosis de fantasia i un humor de vegades qualificat de groller, cal destacar la novella còmica The Ginger Man 1955, amb la qual obtingué notorietat, a la qual seguiren A Singular Man 1963, The Saddest Summer of Samuel 1966, The Onion Eaters 1971, Fairy Tales of New York 1973 i la trilogia sobre un vagabund The Destinies of Darcy Dancer, Gentleman 1977, Further in …
Henry James
Henry James
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà naturalitzat anglès.
Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de…
literatura canadenca
Literatura
Literatura en llengua anglesa desenvolupada al Canadà.
El primer gènere que adquirí unes característiques pròpies fou la novella històrica, iniciada per John Richardson 1796-1852 i seguida per William Kirby 1817-1906 El gènere humorístic, de gran tradició posterior, començà amb les obres de Thomas Chandler Haliburton 1796-1865 i de Sara Jeannette Duncan 1862-1922 La poesia romàntica, intimista en Isabella Valancy Crawford 1850-1886, s’inspirà més generalment en la vida salvatge del país, seguint en gran part els corrents de l’època victoriana anglesa S'hi destacaren Charles GD Roberts 1865-1943, Archibald Lampman 1861-99 i Bliss Carman 1861-1929…
Robert Ignatius Burns
Historiografia catalana
Jesuïta i medievalista nord-americà especialitzat en el Regne de València del segle XIII.
Vida i obra Després de cursar estudis de teologia i d’ordenar-se de sacerdot, es doctorà a la John Hopkins University de Baltimore 1958 i a la Universitat de Friburg Suïssa el 1961 Inicià la seva carrera d’historiador treballant sobre la colonització del nord-oest dels EUA durant el tercer quart del segle XIX, especialment les guerres índies i el paper dels jesuïtes en els esmentats fets Aquesta etapa correspon a la fase predoctoral de la formació de Burns 1947-57, el fruit culminant de la qual fou l’obra The Jesuits and the Indian Wars of the Northwest…
Billy Wilder
Cinematografia
Guionista, productor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
Bé que inicià estudis de periodisme i dret, es dedicà al periodisme, professió que li permeté accedir al cinema, on s’inicià com a guionista Amb l’ascens del nazisme, el seu origen jueu el forçà a fugir primer a París, on dirigí el seu primer film, Mauvaise graine 1934, i poc després als Estats Units Establert a Hollywood, es dedicà a l’escriptura de guions, entre els quals hi ha Ninotchka 1939, d’Ernst Lubitsch i Ball of Fire 1941, de Howard Hawks, i hi debutà com a director el 1943 amb Five Graves to Cairo En una primera època donà una visió àcida i pessimista de la vida, en films com ara…
Sigourney Weaver
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Susan Alexandra Weaver.
Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982, Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une…
Jerry Goldsmith
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Estudià piano i composició amb Jakob Gimpel i teoria i contrapunt amb Mario Castelnuovo-Tedesco Fou alumne de Miklós Rózsa en les classes de música cinematogràfica que aquest impartia a la Universitat del Sud de Califòrnia Inicià la seva carrera professional al departament de música de la cadena de televisió CBS Ben aviat es guanyà la vida com a compositor per a serials de ràdio i, més tard, per a programes televisius La composició de la música per a la sèrie televisiva The Twilight Zone al final dels anys cinquanta li donà un gran prestigi i s’obrí pas com a compositor de bandes sonores per…
,
Max Woodfield Wheeler
Lingüística i sociolingüística
Lingüista anglès.
Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan Studies 1998-…
Harold Charles Schonberg
Música
Periodista i crític musical nord-americà.
Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992
Thomas Brown
Filosofia
Filòsof escocès, professor de la Universitat d’Edimburg.
El seu punt de partida fou la doctrina del sentit comú dels filòsofs escocesos, de la qual s’apartà després en molts punts i s’acostà a l’empirisme de Hume, que intentà de fonamentar per mitjà d’una anàlisi dels processos psicològics i psicofisiològics Les seves obres principals són Observations on the Nature and Tendency of the Doctrine of Mr Hume 1804 i Lectures on the Philosophy of the Human Mind 1822
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina