Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Vodafone

Economia
Multinacional britànica de les telecomunicacions.
El seu nom és un acrònim de voice , data i fone , que, al seu torn, resumeix el lema de la companyia voice data fax over net ‘veu i dades per la xarxa’ Té l’origen en la divisió de l’empresa britànica Racal Radio Group a partir d’una llicència per a establir un operador de telefonia mòbil, que des del 1988 cotitza a borsa i que s’establí el 1991 amb el nom actual El 1993 inicià una expansió internacional que l’ha portat a convertir-se en el primer operador mundial de telefonia mòbil per ingressos i per nombre de clients lloc que es disputa amb China Mobile des del final de la primera dècada…
Museu de Mallorca
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1961 sobre la base del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i el Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1982), que cedí en dipòsit les seves col·leccions.
Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia prehistòrica i…
Torre del puig de les Forques (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’antiga construcció La cisterna F Baltà Al turó més alt de la serra que separa les terres de Llaneres, a la conca del Daró, de les de la conca de l’estany d’Ullastret, hi ha les ruïnes d’un petit castell o fortalesa El cim és limítrof entre el terme d’Ullastret i l’antic municipi de Castell d’Empordà, avui agregat al de la Bisbal d’Empordà Mapa 334M781 Situació 31TEG048485 El puig de les Forques és situat al nord-est i a poc menys d’1 km de l’església de Sant Martí de Llaneres JBH Torre Al cim del puig hi ha les restes d’una…
Castell i muralles de Bàscara
Art romànic
No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un…
Morell d’ulls grocs
Hivernant poc comú, el morell d’ulls grocs ha estat citat 22 cops, dels quals 12 són al delta de l’Ebre, que corresponen a 15 hiverns d’un període que va des d’abans del 1877 fins al 1983 Els darrers hiverns sembla que arriba quasi regularment 12 temporades de 15 entre 1970-71 i 1984-85 encara que ho fa en un nombre molt baix sempre es tracta d’exemplars solitaris o grups de menys de 6 El morell d’ulls grocs es presenta des del final de novembre 241175, data extrema fins al començament de febrer 060276, data extrema i amb el fort al mes de gener Semblantment a d’altres…
Pont de Lladrós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació L’antic pont, al costat de la capella de la Mare de Déu del Pont, fa de suport a una estructura moderna sobreposada ECSA - J Bolòs Pont situat sobre el riu Noguera de Cardós, davant del poble de Lladrós, que resta a la riba dreta Al costat seu hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Pont Mapa 34-9182 Situació 31TCH563189 Venint del sud per la carretera, al final del poble de Lladrós, davant d’una fusteria, surt a mà dreta un camí que porta al pont i a l’ermita que hi ha al costat Pont Aquest pont, d’un sol arc, ha estat restaurat i refet en tota la…
Sant Pere d’Òdena
Art romànic
Aquesta església era situada al terme del castell d’Òdena Inicialment tingué funcions parroquials, i les ha conservat fins a l’actualitat El terme del castell d’Òdena apareix en la documentació a partir de l’any 957 En aquesta data Sala de Conflent vengué a Elegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murallat d’Òdena intra kastro muro de Odena Malgrat l’abundor de documentació del terme d’Òdena que s’ha conservat dels segles X i XI, la primera referència sobre l’existència de l’església parroquial correspon a una llista de parròquies del bisbat…
Església de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba o Mirbes és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet…
Sant Andreu de Castigaleu
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, edifici tardà que manté formes tipològiques alt-medievals ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és al cim d’un turó al sud de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TCG006734 Per a anar-hi cal prendre la nova carretera, sense asfaltar, de Castigaleu a Lluçars A uns 2 km de Castigaleu, surt una pista només apta per a vehicles tot terreny que s’enfila al turó on hi ha la capella Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau La porta…
Sant Julià dels Torrents (Lladurs)
Art romànic
Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada…