Resultats de la cerca

Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle…

Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Londres amb M Curcio Pianista altament considerat per la crítica i el públic, ha treballat sota la batuta de noms com Lawrence Foster, Christopher Hogwood, Franz-Paul Decker, Josep Pons i Edmon Colomer, entre d’altres Parallelament a la seva dilatada trajectòria com a intèrpret, ha compost obres bàsicament per al món del musical, el cinema i la televisió Una particular i altament sensible lectura del Romanticisme juntament amb una gran capacitat en el disseny melòdic li han…

Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino Allò que el caracteritzà fou l’ús…

Vida Inicià els estudis musicals a Cumaná Veneçuela, i posteriorment estudià als conservatoris de Madrid i València Gràcies a una beca de la Fundación Santiago Lope, amplià els seus coneixements amb Monique Deschaussées a l’École Normale de Musique de París El 1974 inicià la seva carrera com a solista de piano, que aviat assolí caràcter internacional Del 1980 al 1986 fou director de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim de València, des d’on impulsà l’aparició de la collecció "Compositors del País Valencià" La seva recerca com a musicòleg ha estat dirigida…

Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels parlants Cal precisar,…

Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular…

Advocat de professió –abans de jubilar-se fou fiscal de l’Audiència Territorial de València–, ha dedicat a la investigació històrica bona part de la seva vida L’any 1961 publicà el llibre Historia de Villanueva de Castellón , que fou reeditat el 1987 per l’Ajuntament de la vila Es tracta d’un estudi capdavanter en història local que evidencia, al mateix temps, la formació autodidàctica de l’autor Fou cronista oficial de Vilanova de Castelló des del 1965 fins al 1996 Un altra obra seva és la Crónica del Ateneo Mercantil 1879-1978 , editada per aquesta institució el 1979 en…

Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Fundat pel director i clavicembalista Trevor Pinnock el 1973, és un dels conjunts de més prestigi en l’àmbit internacional pel que fa a la interpretació de música antiga amb criteris historicistes S’ha especialitzat en compositors com H Purcell o GF Händel, però el seu repertori inclou també obres de J Haydn, WA Mozart, JS Bach, A Scarlatti i A Vivaldi Regularment ofereix cicles de concerts a Londres i ha actuat arreu del món El 1985 tocà per primera vegada al Japó, i l’any 2000 efectuà una gira per aquest mateix país També el 1985 actuà a Nova York, on es presentà…