Resultats de la cerca

La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “ Animancias ”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels francs, de…

Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella , al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares…

També és coneguda per Sant Joan de Mediona Actualment és l’església parroquial del poble de Mediona Se sap que existia el 1299 i que era sufragània de Santa Maria del castell de Mediona Hi ha notícies sobre diversos altars, com els dedicats a santa Magdalena, sant Macari 1404, Santa Maria 1414 i el Roser 1735 L’actual edifici és del segle XVII, molt modificat a mitjan segle XIX Al seu interior es conserven quatre capitells, reaprofitats i superposats damunt unes columnes La primitiva església romànica fou completament enderrocada per fer-ne una de més espaiosa SLIS…

En un instrument del 1067 que fixa els límíts del castell de Pontons ja s’anomena el castell de Foix Tanmateix, els senyors del castell són desconeguts fins al segle XII El 1161, en la venda d’una torre i unes propietats situades a Valldossera, hi ha la firma de Bernat Marcús, conegut burgès barceloní, el qual probablement era el propietari del castell El 1172, en testar, Guillem de Bell-lloc s’expressa senyor del castell de Foix, Font-rubí i Subirats En realitat el que tenia aquest personatge era la castlania del lloc El 1198 el senyor de Foix era Guillem de la Granada, el qual concedí…

El castell de Segura és situat sobre un turó escarpat que domina el rec del Mas de Segura, uns 4 quilòmetres al nord de Tuissan De fet, aquesta fortalesa no conserva en l’actualitat cap element d’origen romànic car fou totalment refet en època moderna, i avui dia és en estat de ruïna Els indrets de Segura i Fasta, des del segle XII i durant gairebé tota l’època moderna formaven una única comunitat i parròquia per aquesta raó, la història del castell de Segura està molt lligada a la de Fasta i la seva església de Nostra Dòna així, consta que el castrum de Segura , esmentat en una…

El lloc de Formiguera és conegut des del 873, any en què Sigebod, arquebisbe de Narbona, consagrà l’església de Santa Maria, situada al comtat de Rasès, a la villa de Formiguera Malgrat aquestes notícies tan antigues de l’indret, no és fins al segle XIV que s’esmenta el castell, en concret el 1369 Sembla, però, que la fortalesa era construïda de molts anys abans Segurament hi morí el rei Sanç I de Mallorca el 1324 Fou un castell important, com tots els situats a la frontera amb França S’ha documentat un atac al castell per part de tropes franceses el 1598 Formiguera fou un domini…

El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’…

La vila de Calassanç és situada a 736 m d’altitud, prop la riba dreta de la Sosa de Peralta D’antic, l’església parroquial “ Sancti Cipriani, infra terminos kastro Calasancio ”, fou una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona en terres del bisbat de Roda-Lleida Així que el comte Ermengol IV d’Urgell conquerí als musulmans la vila de Calassanç l’any 1090, donà a l’esmentada canònica l’església de Sant Cebrià “ cum sua parrochia et cum suis cunctis directis, tam decimis quam primiciis, oblacionibus, terris et vineis, domibus, ortis, salinaribus ”, les mesquites amb els…

El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un llinatge…