També és coneguda per Sant Joan de Mediona. Actualment és l’església parroquial del poble de Mediona. Se sap que existia el 1299 i que era sufragània de Santa Maria del castell de Mediona. Hi ha notícies sobre diversos altars, com els dedicats a santa Magdalena, sant Macari (1404), Santa Maria (1414) i el Roser (1735). L’actual edifici és del segle XVII, molt modificat a mitjan segle XIX.
Al seu interior es conserven quatre capitells, reaprofitats i superposats damunt unes columnes. La primitiva església romànica fou completament enderrocada per fer-ne una de més espaiosa. (SLIS)
Els quatre capitells, sens dubte reaprofitats, presenten una factura escultòrica d’aspecte tardà i que, segurament, ultrapassa el marc temporal del període romànic. Tots quatre, molt malmesos, mostren un treball figuratiu en baix relleu. L’àbac és potser un dels elements més treballats, amb motius acanalats, llevat en el segon capitell del costat de l’epístola, que presenta un àbac d’aspecte inacabat o simplement malmès pel pas del temps. L’astràgal és igual en tots, menys en el primer capitell de l’evangeli que sembla tenir una decoració de tipus vegetal. La zona del tambor és la que concentra el treball escultòric més interessant. Els dos capitells del presbiteri mostren dues figures habituals en el repertori iconogràfic medieval, un lleó rampant i un au, potser àguila. Els altres dos capitells, que avui fan de suport a un dels arcs falxons, contenen les figures d’un lleó rampant que subjecta una testa una carassa amb les potes davanteres (evangeli) i d’un rostre de faccions molt desdibuixades (epístola).
La factura dels capitells és prou homogènia i cal pensar que han estat obrats per un únic picapedrer. La datació, però, és complexa, atès que es tracta d’una obra local i d’escassa qualitat: creiem que corresponen a un moment ja tardà de l’època medieval, que ultrapassa probablement el límit cronològic del període romànic.