Resultats de la cerca

Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàllica…

Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851

Estudià zoologia a les universitats de Viena i de Munic El 1912 inicià la seva carrera docent a Munic, i l’exercí també a Rostock, Breslau i Graz Dirigeix el Zoologisches Institut de Munic Les seves recerques sobre la conducta de les abelles el portaren al descobriment dels mitjans que utilitzen els individus de les colònies per a comunicar-se i transmetre's la informació necessària sobre l’existència, la classe, la direcció i la distància de les fonts d’alimentació dansa de les abelles Ha publicat els resultats dels seus experiments als llibres Aus dem Leben der Bienen ‘De la vida de les…

Succeí el seu pare, Frederic Guillem II Servà la neutralitat mantinguda amb França des del 1795, fins que hagué d’atacar-la pressionat per l’exèrcit 1806 derrotat a Jena, Auerstedt i Friedland, signà la pau de Tilsit 1807, que li reduí força el regne El 1813 s’uní a la coalició contra Napoleó, i el congrés de Viena li restituí amb escreix els estats perduts 1815 Restaurà l’economia i les llibertats, però suspengué les reformes socials empreses del 1807 al 1813

Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos

Dedicat inicialment a l’estudi dels espais abstractes, reestructurà certs capítols de les matemàtiques per mitjà d’alguns axiomes emprant el llenguatge de la geometria distància, separació, entorn Encarregat per Borel de l’ensenyament del càlcul de les probabilitats a Estrasburg, s’especialitzà en aquesta teoria i esdevingué un dels capdavanters de la presentació axiomàtica de la probabilitat publicà obres sobre la noció de variable aleatòria i les formes de convergència de la teoria de les probabilitats i sobre les probabilitats en cadena

Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre

Professor i pastor protestant a Halle, fou una de les figures més venerades del pietisme Obrí, a casa seva, una escola i un orfenat Escriví Praelectiones hermeneuticae 1712 i Monita pastoralia theologica 1713

Professor del Collège de France 1970-84, sol ésser considerat —bé que un xic impròpiament— el prototip de pensador estructuralista En la seva obra conflueixen psicologia, història, filosofia i sociologia en un intent de superar les categories imposades per les diverses escoles d’aquestes disciplines Es destaca la seva concepció segons la qual la frontera entre les conductes humanes considerades normals i les anormals és quelcom de discutible per raó, sobretot, de la seva variabilitat històrica En les seves obres, aquesta tesi es concreta en la crítica d’institucions i normes socials, d’entre…

Doctorat a la Universitat de Berlín, desenvolupà una tècnica per a l’exploració del cor cateterisme cardíac El 1956 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb DWRichards i AFCournand, per les seves investigacions en el camp de la cardiologia