Resultats de la cerca

Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’Olot i avançà…

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas 1959 i…

Obtingué un gran èxit amb la seva primera novella, Lord of the Flies ‘El senyor de les mosques’, 1954, faula moral on descriu la lluita per l’existència d’un grup de nois en una illa deserta En les seves obres, d’estil planer i asèptic, mostra una concepció pessimista de la natura humana, dominada per la violència, la por i l’ànsia de poder Altres novelles són The Inheritors ‘Els hereus’, 1955 Pincher Martin 1956, Free Fall ‘Caiguda lliure’, 1959 i la trilogia formada per Rites of Passage ‘Ritus de passatge’, 1980, Close Quarters 1987 i Fire Down Below 1989 Entre les obres teatrals cal…

Estudià a la Universitat de Cambridge Posteriorment passà als EUA on exercí com a professor de la Universitat Cornell Ithaca, Nova York S'ocupà de temes cosmològics i fou el principal promotor de la hipòtesi de l’estat estacionari de l’Univers o de creació contínua, en contraposició de la del big-bang o de la gran explosió

Formà part del moviment cubista a partir del 1908 La seva obra, influïda per PCézanne, té efectes subtils de llum i d’àmplia composició Paisatge 1911 Musée National d’Art Moderne, París Fou el primer a expressar l’estètica del cubisme a Du cubisme 1912, obra escrita amb JMetzinger

Estudià al Conservatori de Santa Cecília de Roma Fou deixeble de BMolinari-Pradelli en els estudis de direcció i arribà a ésser un dels principals directors del Teatro alla Scala, de Milà 1953-56 Fou director de l’Orquestra Simfònica de la RAI a Milà 1945-52, de l’Orquestra Simfònica de Chicago 1955-58 i 1968-73, de l’Orquestra Simfònica de Viena 1973 i 1976 i de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1978-84, entre d’altres Es retirà definitivament el 1998

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…

Pertanyent a l’escola cool , desenvolupà un estil aeri i lleuger Entre el 1947 i el 1949 obtingué un gran èxit en formar part, dins l’orquestra de W Hermann, del quartet de saxofonistes ‘Four Brothers’ Posteriorment, formà diversos conjunts, amb els quals enregistrà nombrosos discs Els anys seixanta fou un dels principals difusors de la bossa nova

Estudià teologia a Wittenberg i fou nomenat pastor 1651 És, després de Luter, l’autor de cançons religioses més popular Les seves composicions foren recollides a Geistliche Andachten ‘Devocions espirituals’, 1667

Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’articles i llibres,…