Resultats de la cerca
Es mostren 2880 resultats
medalla moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i les de les medalles.
Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que feren alguns sobirans i…
àcid gras omega-6
Alimentació
Conjunt d’àcids grassos poliinsaturats que contenen dos o més dobles enllaços en l’estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l’àtom de carboni terminal no carboxílic número 6.
L’àcid cis-linoleic 182 ω-6 és un àcid gras essencial, és a dir, que s’ha d’ingerir per mitjà de l’alimentació perquè l’organisme humà no és capaç de sintetitzar-lo Aquest es transforma en àcid araquidònic 204 ω-6, una molècula precursora de les prostaglandines, els leucotriens i els tromboxans, alguns dels quals estan relacionats amb els processos d’inflamació No obstant això, a partir de l’àcid araquidònic també en deriven substàncies antiinflamatòries, per la qual cosa, actualment, es considera incorrecte catalogar els àcids grassos omega-6 com a proinflamatoris i, per tant, no…
Jordi Casas i Bayer
Música
Director de cor.
Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català 1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’Europa i també a…
art nassarita
Art
Art desenvolupat al regne de Granada durant el regnat de la dinastia nassarita (segles XIV-XV).
És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments nassarites més…
pineda

Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
quarto
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda, primer de billó i més tard de coure, encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda…
bulb

Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1…
ablució
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Religió
Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid, gairebé sempre aigua, basada en la creença que la neteja corporal i exterior aconsegueix la neteja espiritual i interior necessària per a tractar amb la divinitat.
És practicada a totes les religions orientals Els budistes utilitzen les ablucions, entre altres ocasions, en la cerimònia d’ingrés a la vida monàstica A l’hinduisme, l’ablució és practicada en forma d’aspersió o en forma de bany, especialment per immersió en un riu sagrat L’Antic Testament assenyala una sèrie de ritus per a retornar a l’estat de puresa ritual el sacerdot havia de rentar-se els peus i les mans abans de pujar a l’altar, tot el cos abans d’ésser consagrat, les mans abans de menjar, etc Entre els musulmans és prescrita per l’Alcorà abans de l’oració segons el grau d’impuresa l’…
Jordi Fulla
Art
Artista plàstic.
Format a l’Escola Eina de Barcelona, posteriorment hi exercí la docència Obrí un taller al Poblenou de Barcelona, on desenvolupà les seves propostes, que constitueixen una reflexió sobre l’espai, els objectes i el paisatge vehiculada a través d’installacions en què mostra una concepció conceptual de la pintura Dels seus treballs, molts de les quals exposats als espais de la Fundació Vila Casas , cal esmentar Sixteen thousand days on the roof 2011, la proposta itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira 2015-19, Anatomia d’una illa a ulls clucs 2017, al Museu de Montserrat, Llindar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina