Resultats de la cerca
Es mostren 5101 resultats
Christopher Caudwell
Literatura anglesa
Pseudònim de l’escriptor anglès Christopher St John Sprigg.
De formació autodidàctica, de molt jove començà a treballar en el periodisme Des del 1931 es féu un nom com a autor de novelles policíaques i de narracions ambientades en el món de l’aviació Arran de la crisi dels anys trenta, la seva obra adquirí una orientació marxista, que es traslluí en una sèrie d’estudis filosòfics i estètics Com a poeta, fou molt influït per T S Elliott A finals del 1936, s’uní a les Brigades Internacionals Entre les seves obres cal assenyalar The Perfect Alibi 1934, This my Hand 1936 i, aparegudes pòstumament, Illusion and Reality 1937, Studies in a Dying…
José Hernández
Literatura
Escriptor argentí.
Partidari del general Urquiza, lluità a Cepeda 1859 i a Pavón 1861 El 1863 publicà Vida del Chacho , vindicació de la figura del capitost de la Rioja Vicente Peñaloza i atac a la política de Sarmiento Assassinat Urquiza 1870, s’uní a les forces de López Jordán, però arran de la desfeta de Naembé passà al Brasil Novament a l’Argentina, el 1872 publicà El gaucho Martín Fierro el 1879 aparegué La vuelta de Martín Fierro , segona part En aquest extens poema, màxima expressió de la literatura gautxesca , el gautxo és un ésser rebel, que l’ordre social empeny cap al crim, la deserció i…
Francesc Gustà i Salvador
Cristianisme
Apologista i crític.
Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho 1781 més…
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
Historiografia catalana
Publicació anual de l’Institut d’Estudis Gironins que es començà a publicar el 1946, en castellà, fins el 1978, i des del 1979 s’edita en català.
És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista…
Liechtenstein 2012
Estat
Arran de l'actitud del príncep Joan Adam II envers el referèndum del final de setembre del 2011, convocat per relaxar la prohibició de l'avortament, quan va anunciar que faria servir el seu poder de veto per a impedir qualsevol canvi en la legislació vigent, un grup de ciutadans va iniciar una campanya per un nou referèndum que limités els poders polítics singulars que conserva la monarquia del país La iniciativa votada l'1 de juliol, que només pretenia eliminar el veto reial sobre els resultats de referèndums nacionals, mantenint el veto que disposa sobre les decisions…
Unió Esportiva Girona
Futbol
Club de futbol que existí a Girona.
Fou fundat el 1921 arran de la fusió entre el Centre Gironenc, hereu de l’Strong Esport, el primer gran club de la ciutat 1902, i altres equips Participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, de la qual fou campió de grup en les edicions 1924-25 i 1928-29 Començà jugant al Camp de Mart de la Devesa fins que el 29 de juny de 1922 inaugurà l’estadi de Vista Alegre en un partit contra el Futbol Club Barcelona Arribà a tenir un miler de socis i desaparegué el 1930 En lloc seu, aquell mateix any, es fundà el Girona Club de Futbol
Unió Ciclista l’Hospitalet

Critèrium de l’Hospitalet del 2011, organitzat per la Unió Ciclista l’Hospitalet
FEDERACIÓ CATALANA DE CICLISME / IVAN VEGA
Ciclisme
Club ciclista de l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat el 1969 arran de la fusió entre l’Associació Ciclista Collblanc, el Club Ciclista Marina i el Club Ciclista Santa Eulàlia El seu primer president fou Joan Salvador 1969-70, tot i que el seu dirigent històric fou Pedro Zamora 1972-2004 Creà diversos equips de competició sota diferents patrocinis, d’on sorgiren ciclistes com José Recio, Celestino Prieto, Jaume Vilamajó, Jesús Montoya, Antonio Esparza i Joaquim Rodríguez Entre les curses que ha organitzat destacà el Critèrium de l’Hospitalet per a ciclistes professionals, el Ciclocròs de l’Hospitalet, el Premi Inauguració…
sistema gumsa-gumlao
Antropologia
Sistema d’organització social propi de la societat katxin de l’Alta Birmània caracteritzat per l’alternança d’una forma jeràrquica -gumsa- i una altra d’igualitària i acèfala -gumlao-.
Aquest sistema fou descrit per l’antropòleg Edmund Ronald Leach a Political Systems of Highland Burma 1954, en què demostrava que aquestes dues formes socialment oposades s’inscriurien en un únic sistema social, del qual gumsa i gumlao serien els dos pols A la primera forma, només els llinatges superiors poden mantenir un contacte directe amb els avantpassats, mentre que a la segona els llinatges són igualitaris i tots poden accedir a la comunicació amb els seus propis avantpassats Arran d’aquesta etnografia, Leach rebat la noció d’unitat cultural com a entitat socialment…
kharigita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica que s’originà arran del conflicte provocat a l’islam per la successió del califa ‘Uṯmān "Alī ibn Abī Ṭālib
.
La secta, extremament rigorista i fanàtica, rebutjà l’autoritat califal i elegí democràticament els seus caps Molt estesa entre els berbers, fundà un regne amb capital a Tahert ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum Actualment, d’entre els nombrosos grups en què es fraccionà la secta, només es manté l'ibadita
Confederació Mundial del Treball
Organització sindical constituïda a la Haia el 1920 amb el nom de Confederació Internacional de Sindicats Cristians i refermada arran del Congrés d’Amsterdam (1946).
El 1968, que abandonà la confessionalitat, adoptà el seu nom actual Rebutja la lluita de classes i la violència i es declara partidària del pluralisme sindical Té branques a Llatinoamèrica i a Àsia, origen de la majoria dels seus afiliats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina