Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
Iwao Takamoto
Disseny i arts gràfiques
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà.
De pares japonesos installats a Califòrnia, tots ells foren confinats en un camp d’internament arran de l’atac a Pearl Harbor, fins al final de la Segona Guerra Mundial Allà, començà a interassar-se per la illustració i a aprendre'n les primeres nocions Del 1947 al 1961 treballà d’animador per als estudis Walt Disney, fent d’assistent de Bob Carlson i Milt Kahl Són d’aquell període pellícules clàssiques com Cinderella , Sleeping Beauty , Peter Pan , One Hundred and One Dalmatians i Lady and the Tramp Posteriorment, formà part de l’equip d’animadors de Hanna-Barbera, companyia…
Torre d’Albió (Llorac)
Art romànic
La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds històriques que el…
Estela funerària de Riudoms
Art romànic
Procedent del cementiri nou de Riudoms, es troba a les dependències de la Casa de Cultura una estela funerària de tipus discoidal Estava reaprofitada decorant la porta d’accés del cementiri Es tracta d’una peça de pedra del país amb una alçada de 57,5 cm i diàmetre de disc de 35 En una cara presenta una estela de sis puntes a bisell dins un cercle incís, en l’altra mostra un motiu cruciforme Corts, 1993, pàgs 213-214 Corts, 1991 Palomar, 1993 La datació d’aquesta peça és un tema sovint difícil de resoldre per la manca d’elements —localització fora de context arqueològic, manca d’epigrafia i d…
Yasmina de Haro Cano

Yasmina de Haro Cano
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Fisioculturista.
Compaginà inicialment la gimnàstica rítmica i aeròbica amb competicions de body form kid, hip-hop i altres estils de dansa Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Aconseguí el Campionat d’Espanya de gimnàstica aeròbica de la Federació Internacional de Gimnàstica FIG en categoria júnior 2000 Fou campiona estatal d’aeròbic de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF en categoria júnior 2000 i juvenil 2001 En fisioculturisme, es proclamà campiona de Catalunya de body form 2008, 2009 Guanyà en dues ocasions 2008, 2009 la medalla d’or al Campionat…
regió de Tarragona
Regió del sud de Catalunya, la més poc extensa (2 722 km2) després de les d’Andorra i Vic.
Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials…
Jaume Conejero Romagosa

Jaume Conejero Romagosa
Arxiu J. Conejero
Handbol
Entrenador i dirigent d’handbol.
Començà com a entrenador als equips de base del BM Gavà i de l’escola d’handbol També fou entrenador, entre d’altres, de l’equip femení del BM Rancho –amb el qual aconseguí un subcampionat de la divisió d’honor femenina–, del Gavà, del Sant Cugat i de l’Handbol Catalunya femení També fou seleccionador català juvenil, cadet i absolut femení 1984-85 Ha estat un dels principals docents en les escoles d’entrenadors de Catalunya El 1991 fou el director del Curs Nacional d’Entrenadors d’Handbol a Barcelona Ha estat president de la federació catalana 1993-2005 i vicepresident de l’espanyola, en el…
guix

Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa rosa del…
Josep Galceran de Pinós i de Perarpertusa
Història
Política
Noble i polític.
Senyor de Santa Maria de Barberà i castlà d’Arraona Fill i hereu de Francesc Galceran de Pinós-Santcliment i de Corbera De jove participà en la batalla de Montjuïc 1641 Els abusos de les autoritats franceses el dugueren a exiliar-se a Gènova 1643 Consentí a tornar 1646, però mantingué una actitud crítica i, quan el 1650 anà d’ambaixador de la generalitat a París, hi denuncià les irregularitats administratives franceses al Principat Més tard fou ambaixador a Portugal, on intentà d’obtenir ajut del rei Joan IV per trencar el setge de Barcelona Tornà a la ciutat assetjada i organitzà sortides…
Alfons Pons i Esquerra
Motociclisme
Motociclista i director d’equip, conegut amb el nom de Sito Pons.
Debutà l’any 1982 disputant diverses curses de promoció amb una Bultaco Pursang i el 1984 aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya amb una Kobas El 1985 debutà en el Mundial de 500 cc amb Suzuki Fou campió d’Espanya 1986 i subcampió 1986 i tercer 1987 del món en 250 cc amb Honda El 1988 i el 1989 fou campió del món de 250 cc, i es convertí en el primer català que guanyà el mundial en aquesta cilindrada El 1990 i el 1991 competí en el Mundial de 500 cc Participà en 124 grans premis 33 dels quals de 500 cc, en què assolí 15 victòries, 4 podis i 12 voltes ràpides, i fou…
,
Tarrés

Tarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà Limita amb el terme de la Conca de Barberà de Vimbodí al SE, i amb els garriguencs de Fulleda al N i Vinaixa a l’W El poble de Tarrés és l’únic nucli de població del terme El territori d’aquest municipi és accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat tossal de Ràfols al NW, 659 m la serra de Vilobí, a llevant, 675 m Es troba a la divisòria d’aigües entre el Segre —al sector septentrional hi ha la capçalera de la vall dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina