Resultats de la cerca
Es mostren 2814 resultats
pol·lució
Antropologia
Creença que un determinat estat personal, una substància o una categoria de persones són impures i que el seu contacte contamina físicament o espiritualment els altres.
El contacte amb aquestes situacions o éssers impurs es creu que altera l’equilibri social i natural, i en aquest sentit, el concepte s’oposa al de puresa La distinció entre puresa i pollució es pot donar en àmbits molt diferents, des del religiós fins a nivells més quotidians com la higiene o l’alimentació Cada cultura tendeix a pensar que aquestes regles formen part de l’ordre natural de les coses, encara que la puresa i la pollució són construccions socials Cada situació de pollució és contrarestada per un ritual de purificació que retorna les coses al seu equilibri anterior A…
vespa

Vespula germanica
Aiwok (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies.
La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus , caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina , que és fecundada per un mascle i que comença, ella tota sola, la…
preromànic

Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
al·legoria
Literatura
Bíblia
Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o successió d’imatges, de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets.
Es diferencia de la metàfora en el desenrotllament, més ampli i extens, que pot abraçar tota una obra, i en la seva finalitat, que no és inicialment estètica, sinó que amaga una intenció sovint didàctica o moral L’allegoria, abundant a totes les literatures primitives, constituí una de les fórmules freqüents als llibres de la Bíblia i a la tradició grega i llatina i, recollida pel cristianisme, desembocà a l’edat mitjana en un sistema coherent i tancat d’imatges i representacions —en són exemple el Roman de la Rose , les construccions allegòriques de Ramon Llull o la Divina…
Amon
Mitologia
Déu de l’Egipte antic, el nom del qual significa ‘l’ocult’.
D’origen obscur, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol Amon-Ra La seva història ulterior demostra la interrelació existent, a l’antiguitat oriental, entre un territori i la seva divinitat principal Déu només de Tebes durant el segon Període Intermedi, passà al primer pla arran de la victòria dels tebans sobre els hikses i ocupà un lloc de privilegi en el panteó, a més d’ésser déu nacional, a partir de l’expansió de la dinastia XVIII, tebana, a Síria-Palestina i Núbia Aquest fet repercutí en el camp religiós fou dotat d’una complexa teologia, una…
Sant Just de Corbós (Sornian)
Situació El mas Corbós, que té Integrada l’església de Sant Just, visible a la dreta de la fotografia, en segon terme ECSA - A Roura Aquesta església, molt malmesa, és integrada a les construccions del mas Corbós, a poca distància dels vestigis del castell de Corbós Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′55″ N - Long 2° 24′40″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent PP Història No es tenen referències documentals sobre aquesta església, si bé el lloc de Corbós és conegut des del 1011 L’església fou la capella de la preceptoria templera de…
Recinte fortificat de Paçà
Art romànic
Els primers senyors relacionats amb Paçà són els membres d’una família del mateix nom que apareixen documentats a mitjan segle XII, amb Bernat de Passano 1138 i 1139 i Guillem de Paçà 1158 Sembla que durant el segle XII bona part dels drets senyorials de Paçà acabaren en mans del priorat de Santa Maria del Camp L’altra part passà al segle XIV al domini reial i, més tard, durant el segle XV, fou incorporat a la baronia de Tresserra El darrer senyor de Paçà fou Josep d’Oms, marquès d’Oms i baró de Tresserra PP Al nucli antic de la vila de…
castell de Calafell
Castell
Castell de Calafell (Baix Penedès), al cim d’un turó, a la part alta del poble.
Les restes del castell Situades a l’extrem sud d’un turonet, són formades per un recinte poligonal, una sitja i un pou El recinte fa uns 36 m, de nord a sud, per uns 21,5 m, d’est a oest Les parets tenen uns 130 cm de gruix, i cada pany de mur sembla que tenia uns cossos sortints, amb diverses sageteres L’aparell és fet amb pedres petites i collocades en filades, unides amb morter de calç La sitja, de boca circular, té una profunditat de 153 cm i un diàmetre màxim de 110 m En el pou, de 6,9 m de profunditat per 2,6 m de diàmetre intern, s’ha calculat que hi poden caber uns 30000…
Sezession
Mot utilitzat als països germànics per a designar les tendències artístiques d’alguns grups caracteritzats per l’abandó de la tradició acadèmica del segle XIX i de les associacions artístiques oficials i per l’intent de renovar el gust, bé que sense haver elaborat unes doctrines ben definides.
L’ideal del moviment correspon al del Modernisme N’existiren a Munic fundat l’any 1892, a Berlín 1893 i a Viena 1897 Per la importància dels seus components i de les seves obres arquitectòniques, el nucli vienès fou, en molt, el més important Constituït en els inicis per dinou membres, cal esmentar, entre ells, O Wagner, A Loos, J Hoffmann, JM Olbrich i G Klimt Encara que les construccions d’O Wagner tingueren una gran influència, hom considera que la construcció més representativa del moviment és el palau d’exposicions de la Wiener Sezession, a Viena 1898, obra de JM Olbrich,…
Eduardo Chillida
Elogi de l’aigua, escultura d’Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll, a Barcelona (1986)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor basc.
Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis, Modulació de l’espai, Entorn del buit, Iru zulo, Pinta del vent, Homenatge, Topos, Lurra , etc Allí on aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina