Resultats de la cerca

Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata…

Feu classes de llatí i cant a l’escola fundada pel comte Caspar von Hohenems, el 1612, a Schnifis El 1650 abandonà la seva ciutat natal i viatjà per Estrasburg, Durlach i Colònia Sembla que fou en aquesta darrera ciutat on escriví la seva primera obra literària, Tragico-Comoedia genannt Die Liebes-Verzweiflung 'Tragicomèdia anomenada l’Amor desesperat' Ordenat de sacerdot a la catedral de Constanza el 1663, arribà a ser capellà de la cort del comte von Hohenems, i allí escriví la seva primera novella, Philoteus, oder Des Miranten durch die Welt 'Filoteu o El món segons Mirant',…

Alumne de l’Escola Alemanya a Moscou, entrà al conservatori d’aquesta ciutat el 1889 per estudiar violí i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb AS Arenskij i S Tanejev S’establí a Berlín el 1897, on impartí classes al conservatori fins el 1934, any en el qual es jubilà per raons de salut Les seves obres primerenques revelen la influència de PI Cajkovskij, A Dvorák i també del Romanticisme alemany La influència germànica es fa especialment patent en la seva música de cambra, fins al punt que se l’anomenà el Brahms rus Formalment les obres de Juon sempre foren…

Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G Meyerbeer És…

Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus…

Entrà en la Companyia de Jesús l’any 1955 Llicenciat en filosofia, filosofia i lletres, teologia i història, es doctorà en aquesta darrera disciplina a la Universitat de Barcelona amb una investigació titulada La contribució intellectual dels jesuïtes a la Universitat de Cervera 1990 Incorporat a la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma l’any 1983, n’exerceix la càtedra d’història moderna d’ençà del 1984 És president de l’Associació Catalans a Roma 1995, degà de la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana 1997 i director de la…

Installat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París 1966, on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch Gounod, G Verdi, G Donizetti i Ch Bizet La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle 1968, Nova York a partir del 1971-, a Itàlia -Nàpols 1989- i a l’Estat espanyol Es presentà en diverses ocasions al Gran…

Fundat al principi de la dècada de 1990 i conegut també com Can Tramp, practica la doma clàssica, el salt d’obstacles i el basquetbol a cavall En aquesta darrera modalitat es proclamà campió d’Europa 2011 Organitzà diverses proves puntuables per al Campionat de Catalunya de ponis, doma clàssica, salt d’obstacles i concurs complet També acollí algunes proves del Campionat d’Espanya de basquetbol a cavall, tant de clubs com de seleccions, la Lliga Catalana d’aquesta modalitat, la Lliga Catalana Equithlon i el Campionat Western de maneig de ramats de cavalls Disposa d’…

Jugà en diversos equips francesos abans d’arribar a l’Atlético de Madrid 1948-51, amb el qual guanyà dues Lligues 1950, 1951 i fou el porter menys golejat la primera temporada Posteriorment fitxà pel RCD Espanyol, on jugà quatre temporades 1952-56 i fou de nou el porter menys golejat de la Lliga en la de 1955-56 Una lesió de clavícula precipità la seva retirada momentània i retornà amb una darrera temporada a l’Olympique de Marsella 1958 Jugà un total de 152 partits a la Lliga espanyola Posteriorment desenvolupà una extensa carrera com a tècnic, havent dirigit, entre d’altres, el…

Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat la normal amb Josep Boix i Josep Costa 1935 i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets 1945 Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir 1967, al Nepal vall de…