Resultats de la cerca
Es mostren 1674 resultats
Castell de Montargull (Llorac)
Art romànic
L’antic poble de Montargull, avui totalment despoblat, es troba a la banda oriental del terme, al cim de la serra del mateix nom El seu castell és documentat des de l’any 1077, que Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació a un grup de famílies del castell de Montargull, a fi que colonitzessin l’indret Des d’aquesta primera menció fins a mitjan segle XII, el silenci documental sobre Montargull fa que sigui difícil saber si la colonització del lloc que havien projectat els Queralt es va poder dur a terme Fos com fos, la següent referència sobre la seva fortalesa data…
Sant Joan del Camp (Tortosa)
Art romànic
Segons un document de l’Arxiu Capitular de Tortosa, l’església parroquial de Sant Joan del Camp ja existia l’any 1156, i és considerat un dels temples més antics de la ciutat de Tortosa El document conté la sentència per la qüestió suscitada entre la seu de Tortosa i l’orde de l’Hospital sobre la divisió del Camp de Sant Joan, en la qual es determina que una meitat sigui per al cementiri de la seu episcopal i l’altra, on és l’església de Sant Joan, sigui destinada a l’ús dels pobres El cementiri era situat molt a prop del convent de Sant Francesc, per la seva banda meridional,…
Les dents
Anatomia humana
Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…
Taller d’Història
Historiografia catalana
Revista que edità el Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València (vg. Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià) entre el 1993 i el 1995. De periodicitat semestral, tingué una tirada de 1.000 exemplars.
S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…
Violant de Bar
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Joan I.
Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que…
orgue elèctric
Música
Orgue que utilitza el corrent elèctric per a la transmissió del moviment de les tecles al mecanisme d’entrada d’aire als tubs.
Esquema d’un orgue amb transmissió elèctrica © Fototecacat/ Studi Ferrer Actualment tots els orgues són moguts gràcies a l’electricitat La figura del manxaire ha quedat substituïda per la d’un motor ventilador que subministra l’aire d’una manera constant i suficient També, en els grans instruments, l’electricitat s’ha aplicat en el comandament manual dels registres de la consola, sigui només en el moviment de la plaqueta o tirador del registre, o en l’acció d’aquest sobre la corredora en el salmer, que permet l’accés del vent als tubs del registre determinat, o en ambdós casos alhora la…
conclusivitat/suspensivitat
Música
Capacitat de la música per a produir una sensació d’acabament o, al contrari, d’incompleció.
Tradicionalment, els efectes de conclusivitat/suspensivitat estan associats a les cadències cadència 1 Aquestes s’identifiquen, de manera convencional, amb una determinada successió d’acords, com, per exemple, V-I en el cas de la cadència autèntica Ara bé, moltes obres comencen amb aquesta successió i, no obstant això, no transmeten una sensació conclusiva ex 1 La successió mencionada assoleix l’estatut de cadència només quan és acompanyada d’altres fenòmens de tipus formal, melòdic i mètric Exemple 1 - GF Händel Rodelinda , obertura © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen de conclusivitat/…
Modest Cuixart i Tàpies

Modest Cuixart
© Fundació Cuixart
Pintura
Pintor.
Fou un dels fundadors de Dau al Set el 1948, època en què es començà a dedicar plenament a la pintura, mentre continuava els estudis de medicina Preocupat pel valor plàstic dels signes esotèrics, convencionals o establerts inconscientment per ell, la seva obra, ja d’antuvi, té un fort parentiu amb el surrealisme Maascro , el 1949 i palesa una gran sensibilitat per la força expressiva del color El 1954 fundà amb d’altres el Grup Taüll , que aglutinava els artistes de l’avantguarda d’aquells anys Vers el 1955 practicà l’informalisme —emprant progressivament gruixos de matèria—, que el portà el…
Francesc Aragó

Francesc d’Aragó
© Fototeca.cat
Científic.
Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una…
Rat-penat nòctul gros
Àrea de distribució del rat-penat nòctul gros Nyctalus noctula , punts blaus i del ratpenat nòctul petit N leisleri , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors És un rat penat gran i d’aspecte robust Té les orelles molt curtes la llargada és inferior a l’amplada i, plegades cap endavant, arriben a la meitat de la distància entre l’ull i el morro Els tragus és curt i ample Com les altres espècies de Nyctalus , té les ales llargues i esveltes Es diferencia del rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri perquè la longitud del tercer dit és compresa entre 90,5 i 102 mm La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina