Resultats de la cerca
Es mostren 2303 resultats
Marededeu de Caldes (la Vall de Boí)
Art romànic
Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge corresponen a…
Count William Basie
Música
Director d’orquestra i pianista de jazz nord-americà.
Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas City…
Barrios bajos
Cinematografia
Pel·lícula del 1937; ficció de 92 min., dirigida per Pedro Puche Lorenzo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1936 de Lluís Elias GUIÓ, AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos FOTOGRAFIA José María Beltrán blanc i negre, normal MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Dotras i Vila SO Francisco Gómez INTERPRETACIÓ Rafael Navarro Ricardo, Rosita de Cabo Rosa, Josep Baviera El Floreal, Pilar Torres, Matilde Artero l’alcavota, José Telmo El Valenciano ESTRENA Barcelona, 24051937, Madrid, 19071937 Sinopsi Ricardo és un jove advocat que fuig de la policia després de matar l’amant de la seva dona Es refugia al Barri Xinès barceloní,…
Verd madur
Cinematografia
Pel·lícula del 1960; ficció de 100 min., dirigida per Rafael Gil Àlvarez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pirene Films Amadeu Bagués, Barcelona ARGUMENT La novella homònima de Josep Virós i Moyes GUIÓ J Virós, Manuel Saló, R Gil FOTOGRAFIA Enrique Guerner, Cecilio Paniagua Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Jeanne Valèrie Xana, Carlos Larrañaga Enric Pujalt, Luis Induni Xanot, Maria de los Ángeles Hortelano Isabel, Josep Rubio Manuel, Luz Márquez Pilar, Rafael Bardem el vicari general, Matilde Muñoz Sampedro tia Caterina, Guillermo Marín el degà, Rafael López Somoza don…
Vila-rasa

Armes dels Vila-rasa
Llinatge noble valencià els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa, que el 1267 tenia béns a Alzira i Alfàndec; Pere de Vila-rasa, que és el genearca conegut del llinatge, era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…
Teresa d’Entença
Història
Comtessa d’Urgell i vescomtessa d’Àger (1314-27), baronessa d’Alcolea i d’Antillón.
Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X , mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessió del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons , fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué…
Sant Gil de Torà
Art romànic
Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona…
Continuïtat de l’abstinència del tabac
A partir del primer dia d’abandó del tabac, cal procurar anar tornant a poc a poc a una activitat quotidiana completament normal, que no requereixi modificacions permanents dels hàbits personals El ritme en què es faci aquesta adaptació a una vida normal sense tabac és variable per a cada persona, i cal que sigui regulat per ella mateixa a mesura que vagi comprovant que és capaç de mantenir-se sense fumar en situacions en què abans fumava Els únics hàbits que han de quedar definitivament eliminats són els que eren deguts exclusivament a la necessitat de fumar Així, per exemple, l…
Caterina II de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1762-96).
Filla del duc Cristià August d’Anhalt-Zerbst el seu nom era Sofia Augusta El 1745 es casà amb el gran duc Pere, nebot de la tsarina Elisabet i hereu del tron Pere III El matrimoni fou un fracàs i els amants de Caterina se succeïren continuadament fins a la seva mort Pocs mesos després de l’accessió de Pere III al tron 1762, Caterina aprofità el descontentament de la noblesa i promogué, ajudada per Orlov, l’aixecament de la guàrdia imperial Pere III abdicà i es retirà al camp, on fou assassinat al cap d’una setmana Caterina, convertida en emperadriu de Rússia, ambicionà de convertir-la en un…
música de la Corunya
Música
Música desenvolupada a la Corunya (Galícia).
Crescuda al voltant de la torre Farum Brigantium , visqué, entre els segles XVI i XVIII, una època de crisi cultural i retrocés econòmic Fou a partir d’aquesta darrera centúria que experimentà un gran creixement gràcies al comerç amb les colònies americanes i, ja al segle XX, esdevingué un important centre industrial El renaixement cultural gallec, produït dins el marc del Romanticisme, tingué lloc al segle XIX Tota una generació d’intellectuals i artistes lluitaren per la restauració de la cultura gallega Entre els compositors més importants cal destacar Marcial Francisco del Adalid 1754-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina