Resultats de la cerca
Es mostren 1495 resultats
Gabriele D’Annunzio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou representant del decadentisme italià Visqué a Roma des del 1881 i passà un quant temps a Nàpols 1891-94 féu un viatge a Grècia 1895, fou elegit diputat 1897 i des del 1898 residí sovint a Settignano Toscana, on escriví moltes de les seves obres Fugint dels creditors, se n'anà a França 1910-15, d’on tornà per participar en la Primera Guerra Mundial volà sobre Viena i Trieste, atacà la base naval de Buccari i dirigí la conquesta de Fiume 1919 Participà en la política feixista, malgrat el seu contrast personal amb Mussolini Príncep de Montenevoso des del 1924, fou nomenat president de l’…
François-Auguste Rodin

El pensador (1880-1900), d’Auguste Rodin. Un dels aspectes més innovadors de Rodin va ser fer visible en la matèria de l’escultura l’empremta manual del treball de l’escultor
© Fototeca.cat-Corel
Escultura
Escultor francès.
Fill d’un funcionari de policia normand A la Petite École de Dessin de París 1854 fou deixeble de Carpeaux i de Barye Rebutjat en les proves d’ingrés a l’École des Beaux-Arts de París, s’hagué de dedicar a la decoració Deixeble de Carrier-Belleuse, el 1864 envià L’home del nas trencat al Salon i li fou rebutjat Fou caporal de la Guàrdia Nacional en la guerra Francoprussiana Residí a Brusselles 1871-75 com a ajudant de Carrier i com a soci de l’escultor Antoine-Joseph Van Rasbourg, amb qui realitzà el monument al burgmestre Loos del parc d’Anvers, entre altres obres A Itàlia 1875 l’impressionà…
Blaise Pascal

Blaise Pascal
Filosofia
Física
Matemàtiques
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…
Mare de Déu del Vilar (Blanes)
Art romànic
Situació Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar 269 m d’altitud Mapa 365M781 Situació 31TDG816187 S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera Dista de Blanes poc més de 4 km JAM-JRS Història La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’…
Tomàs Mieres
Portada de l’Apparatus, de Tomàs Mieres
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria…
Bertran de Born
Literatura
Música
Trobador occità.
Senyor del castell d’Autafòrt, la seva vida transcorregué enmig de les lluites feudals i civils d’Aquitània, al costat de prínceps de la casa de Plantagenet i en oposició als reis de França i a Alfons I de Catalunya-Aragó Fomentà la revolta d’Enric, dit del Curt Mantell, fill gran d’Enric II d’Anglaterra, contra el seu pare i, mort aquell, encoratjà el seu germà Ricard Cor de Lleó a fer el mateix Es casà dues vegades Consta documentalment que Bertran de Born ingressà al monestir cistercenc de Dalon Perigord, on passà els seus darrers dies Una gran part de les seves quaranta poesies…
,
dret visigòtic
Dret
Dret propi del visigots.
Originàriament popular i consuetudinari, com el de tots els pobles germànics, adoptà la forma escrita i codificada arran de l’establiment dels visigots al migdia de les Gàllies i, sobretot, en independitzar-se de l’imperi Romà i estendre's des de les Gàllies cap a la península Ibèrica El Codex Eurici Euric i la seva revisió feta fer per Leovigild constitueixen els seus primers exemplars, potser d’exclusiva aplicació als súbdits de raça goda, mentre que els habitants d’ascendència romana pogueren continuar gaudint de llur antic dret, objecte, al seu torn, d’una recopilació…
Sant Pere de Galligants
Capçalera i campanar de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada en un raval septentrional de la ciutat de Girona (raval de Sant Pere), a la dreta de la riera de Galligants.
Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de…
Biblioteca biogràfica catalana AEDOS
Historiografia catalana
Col·lecció iniciada l’any 1950 per l’Editorial Selecta.
A partir del 1953 creà el premi de biografia Aedos Inclou les colleccions “Sèrie dels reis”, “Sèrie monogràfica” i “Història dels Països Catalans” Entre les primeres biografies publicades destaca Verdaguer el poeta, el sacerdot i el món 1952, de Sebastià Juan i Arbó les memòries de C Soldevila núm 2, 1951, i les de Josep Maria de Sagarra núm 7, una obra acabada d’escriure l’any 1954 L’original de Sagarra, de més de 1600 pàgines i conservat a la Biblioteca de Catalunya, fa un recorregut des del s XVI, amb els primers documents de la família, fins als 25 anys de l’autor En els mateixos anys…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina