Resultats de la cerca
Es mostren 4385 resultats
empresa privada
Economia
Empresa que és a la base del sistema d’economia capitalista, caracteritzada per la llibertat de l’empresari, la cerca del màxim benefici i el sotmetiment a les regles de la lliure competència.
En un principi l’empresa solia ésser propietat d’un sol individu, però ja a la fi del s XIX l’aplicació de costosos invents tecnològics féu necessària l’aportació de grans inversions i l’empresa es desenvolupà considerablement sota la forma jurídica de societat anònima La moderna gran empresa neix i es configura a través de la concentració de diverses societats, l’absorció d’unes per unes altres i la diversificació de la producció Els poders públics tendeixen a restringir a favor propi el domini de les empreses privades creant enfront d’aquestes un sector públic o semipúblic en el qual l’…
ankarapitec
Paleontologia
Hominoide del Miocè de Turquia.
Fou descrit per primer cop només a partir de dents i alguns fragments mandibulars Durant algun temps, es pensà que l' Ankarapithecus meteai era en realitat una espècie del gènere Sivapithecus , descrit en nivells d’edat semblant al Pakistan A favor d’aquesta adscripció hi havia el fet que el molars d’ankarapitec mostraven un esmalt gruixut com el del Sivapithecus Finalment, la troballa del fragment cranial d’ankarapitec mostra que l' Ankarapithecus meteai no pot ésser adscrit al Sivapithecus , encara que hi pot estar relacionat i que de fet té més afinitat amb una forma molt…
Ignasi Plana i Montcada
Història
Militar
Militar.
Fill del brigadier Ramon Plana Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga 1840 Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro 1854 i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba El 1839 s’havia casat amb María Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i…
William Penn
Història
Colonitzador anglès.
Fill de l’almirall WPenn, rebé una acurada educació puritana El 1666, a Irlanda, esdevingué el millor teòric dels quàquers El 1681 comprà terres a Nova Jersey, que anomenà Pennsilvània en honor al seu pare Organitzà 1682 una comunitat quàquera i redactà la seva constitució i legislació des d’un punt de vista liberal i democràtic Féu costat al rei Jaume II d’Anglaterra, i això li valgué l’enemistat de Guillem III des del 1688 Temporalment li fou anullada la propietat sobre Pennsilvània 1692-94, i el 1701 hagué de reformar la constitució a favor de l’assemblea territorial Morí a la…
Pelagi I
Cristianisme
Papa (556-561).
Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort…
Artal de Luna y Ruiz de Azagra
Història
Noble aragonès, fill de Fernán Lope de Luna, senyor de Villafeliche.
Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega,…
John White
Art
Historiador de l’art anglès.
Molt vinculat als corrents iconològics i d’història de la cultura del Warburg Institute i del Courtauld Institute of Art, de Londres, ensenyà a diverses universitats angleses i nord-americanes abans de ser nomenat professor del Departament d’Art de la Universitat de Londres 1965-90 Investigà especialment entorn dels grans problemes formals i històrics del gòtic i del Renaixement italià Art and Architecture in Italy, 1250-1400, 1966 Duccio , 1977 La seva aportació fonamental és The Birth and Rebirth of Pictorical Space 1957, obra en què, arran de les investigacions d’Erwin Panofsky, addueix…
Ramon de Nouvilas i de Ràfols
Història
Militar
Noble i militar.
Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina Hagué d’exiliar-se 1841-43 per la seva oposició a Espartero Ascendit a general 1845, combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries 1866 en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya 1868-69 i de Castella la Vella Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra 1873 Durant la restauració fou confinat a les Canàries 1876-79 i a Madrid 1879-80 Publicà obres de tema militar, com Táctica elemental…
Muḥammad ‘Alī
Història
Virrei d’Egipte (1805-48).
Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu…
Montserrat Martí i Bas
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries entre el 1935 i el 1938, on acabà amb la tesina Assaig de bibliografia d’obres poètiques catalanes publicades a Catalunya des del 1900 al 1925 A partir del 1942 treballà a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretària, lloc que ocupà fins a la seva jubilació Durant el franquisme collaborà en l’organització de moltes activitats clandestines en favor del catalanisme Entre el 1959 i el 1993 elaborà la secció mensual ""Bibliografia catalana recent'' a la revista Serra d’Or , d’intenció exhaustiva Per aquestes tasques li fou concedida, el 1983,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina