Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
caolinita

Caolinita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.
És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques…
cova de Blombos
Cova situada a la República de Sud-àfrica, a uns 320 km de Ciutat del Cap.
Durant el Paleolític mitjà, fa uns 90000-70000 anys, fou ocupada per una població d’humans anatòmicament moderns Les restes que hi han estat recuperades donen els més antics testimonis de comportaments característics d’aquesta espècie El més notable és la presència de diversos fragments de roca d’ocre, que devia ser utilitzada per a pintar probablement els cossos, un dels quals, a més, era decorat amb esquemes geomètrics elaborats Això suggereix la capacitat per al pensament abstracte i el llenguatge simbòlic, i es tracta, en tot cas, de la més antiga manifestació artística coneguda, uns…
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya
Recull de personatges i esdeveniments rellevants de l’Església catalana.
És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent , que té el seu origen com a projecte al Primer Congrés d’Història de l’Església Catalana 1993 Té més de 400 entrades i hi han collaborat més de 200 persones Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s’han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona, Tortosa i Vic, de la de Barcelona i de la d’Elna-Perpinyà El novembre del 1998 aparegué el primer volum A-C, i el gener del 2000, el…
amortidor
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.
Els amortidors proporcionen, de més a més, estabilitat durant els períodes transitoris derivats dels curts circuits o de la marxa en parallel de diverses màquines i, en molts de casos, faciliten l’engegada dels anomenats compensadors Generalment, és constituït per un enrotllament, disposat en forma d’unes barres de secció adequada, allotjades tot al llarg d’uns orificis fets en les expansions de les peces polars del rotor En ambdós extrems del rotor uns anells metàllics curtcircuiten les diverses barres, formant una gàbia que cobreix la perifèria En el camp que gira…
llibres dels Macabeus
Conjunt de dos llibres de l’Antic Testament que formen part del cànon grec de la Bíblia.
El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa…
Heinrich Rickert
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en…
Edgar Faure
Política
Dret
Advocat i polític francès.
S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’…
Banquet de la Victòria
Història
Celebració de la victòria en les eleccions municipals del 1905 per part dels membres de la Lliga Regionalista, que consistí en un gran àpat al Frontó Comtal de Barcelona.
A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants D’aquest banquet en sortí una caricatura en el Cu-cut 23 de novembre que provocà un motí per part de 300 oficials de la guarnició 25 de novembre, els quals calaren foc a la redacció i impremta del Cu-cut i a la redacció de La Veu de Catalunya El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulgà la llei de jurisdiccions…
Paul de Barras

Paul de Barras
© Fototeca.cat
Història
Polític francès, vescomte de Barras.
Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de…
escamot
Història
Nom donat a cadascun del grups d’elements d’acció d’Estat Català
.
La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys organitzats de les Joventuts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina