Resultats de la cerca

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Rebé formació lingüística i musical, i dirigí el seu primer film, Der Man die zijn haar kort liet knippen 1965, en llengua flamenca Installat temporalment a l’Estat francès, prosseguí la seva reflexió sobre la realitat amb Un soir, un train 1968, Rendez-vous à Bray 1971 i Belle 1973 De retorn al seu país realitzà Een vrouw tussend hond en wolf 1979, To Woody Allen from Europe with Love 1981, Benvenuta 1983, L’oeuvre au noir 1987, 1001 films 1989 i Babel Opera 1999

Vida Home culte i d’esperit emprenedor, de jove visqué a Luzón illes Filipines Ja a Barcelona, el 1897 s’interessà per l’incipient cinema i desenvolupà una àmplia trajectòria com a empresari d’una barraca itinerant durant els darrers anys del segle XIX, en la qual alternava la projecció amb varietats Aviat muntà una botiga de venda de material cinematogràfic a Barcelona i el 1902 s’associà amb Lluís Macaya, un altre venedor de màquines i accessoris, mentre feia de representant per a la Pathé Així sorgí la firma Casa Macaya o Macaya-Marro que, juntament amb l’Empresa Diorama, fou la primera…

Vida Llicenciat en dret i econòmiques 1958, es dedicà inicialment al teatre escrivint El vacío i Jaque al rey y a la reina El 1958 s’introduí en el cinema com a meritori, secretari de rodatge i després ajudant de direcció, tasca que exercí a Tierra de todos 1961, Antonio Isasi-Isasmendi Fray Escoba 1961, Ramón Torrado, i Tú y yo somos tres 1961 i Samba 1964, ambdós de Rafael Gil, entre d’altres El 1966 fundà la productora Montornès Films, per a la qual realitzà l’any següent el primer llarg de la seva irregular i dispersa filmografia Las salvajes en Puente San Gil , una adaptació notable de…

Vida Començà en el món del cinema com a director gerent de la filial a l’Estat espanyol de la Société des Établissements Gaumont, firma que, a més de fabricar aparells per a la filmació i projecció, batejats amb els noms de Biographe i Bioscope, s’interessà igualment per la producció des del 1898 i l’exhibició Entre el 1905 i el 1907, la Gaumont, domiciliada a Barcelona, es dedicà a la venda de films i a la comercialització del Cronophone, aparell que utilitzava uns discos sincronitzats amb les imatges i obtenia l’efecte d’un primitiu cinema sonor El 1907 H Huet accedí a la direcció de l’…

Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema…

Els seus inicis són marcats per El fusilamiento de Dorrego, de Mario Gallo 1908, primer film d’argument En aquesta època el tema epicohistòric es repetí com una constant en la majoria de realitzacions Així ho demostren Juan Moreira 1909, La revolución de mayo 1910 i Nobleza gaucha 1915 Obrí un parèntesi el peoner José Ferreyra, que amb Campo afuera 1919 i La canción de mi ciudad 1930 deixà els temes històrics per a portar poesia al poble Mario Soffici insistí en el tema èpic en els seus millors films, Viento norte 1937 i Prisioneros de la tierra 1939 El 1942, hom creà el Museo Cinematográfico…

Debutà professionalment com a director el 1971, però es donà a conèixer internacionalment amb la pellícula eròtica Turks Fruit 1973 L’èxit de De vierde man ‘El quart home’ 1982 i Flesh and Blood 1984 el portaren als EUA, on ha rodat la resta de la seva obra amb una gran acceptació per part del públic els films de ciència ficció Robocop 1987 i Total Recall 1990, i la policíaca Basic Instinct 1992 En canvi, Show Girls 1995 fou un fracàs Posteriorment ha dirigit Starship Troopers 1997 i The Hollow Man 2000

Format als estudis Disney, ha desenvolupat un personal sentit de la imaginació visual en films com Pee-Wee's Big Adventure 1985, Beetlejuice 1988, Batman 1989, Edward Scissorshands 1990, guardonat amb el premi Sant Jordi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1992, Batman Returns 1992, Ed Wood 1994, Mars attacks 1996, Sleepy Hollow 1999, Planet of the Apes 2001, Big Fish 2003, Charlie and the Chocolate Factory 2005 i Seeney Todd The Demon Barber of Fleet Street 2007 com també a la pellícula d’animació The Corpse Bride 2005

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000