Resultats de la cerca
Es mostren 28623 resultats
villotta
Música
Forma vocal de caràcter popular estesa al nord d’Itàlia i en especial al Vèneto al principi del segle XVI, usualment a quatre veus homorítmiques, amb passatges opcionals de caràcter dialogat o imitatiu.
Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de…
llúcera
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que pot atènyer 40 cm de llargada, de forma esvelta, amb tres aletes dorsals i dues d’anals, boca fesa i color gris blavós al dors i blanc als flancs i al ventre.
És una forma de profunditats mitjanes i grans, pròpia de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània, d’una considerable importància comercial S'alimenta sobretot d’eufausiacis
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1 100 ha i oliveres 500 ha Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i…
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella
Palaldà
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat a 211 m alt, al N del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), dedicada a Sant Martí, amb un portal de marbre.
És dominat per les restes del castell de Palaldà Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
poesia
Literatura
Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
En aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es contraposa a la prosa i s’identifica amb l’art de compondre versos Però, atès que l’estètica moderna considera que l’expressió mètrica no és absolutament indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els factors necessaris en la constitució de l’activitat poètica Hom podria dir que la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d’uns sentiments, la força de les paraules i,…
piràmide

Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…
elastòmer acrílic
Química
Tipus de polímer que té una qunatitat predominant d’èster acrílic en forma d’acrilat d’etil o d’acrilat de butil en cadena de polímer:
Els elastòmers acrílics foren desenvolupats per resistir l’acció degradant dels olis a temperatures de 175-180°C La naturalesa i l’estructura d’aquests polímers també els fa passius a l’atac de l’oxigen i de l’ozó Complementàriament són destacables llur estabilitat a la calor, llur flexibilitat i llur impermeabilitat als gasos El procés d’obtenció és més senzill que el dels cautxús diènics el làtex provinent de la polimerització per emulsió de l’acrilat d’alquil és rentat, assecat i laminat hom disposa també d’aquest elastòmer en forma de làtex Encara que tinguin la cadena…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina