Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
diferenciació social
Sociologia
Procés mitjançant el qual individus o grups adquireixen funcions diferents i especialitzades amb llurs corresponents estatus.
La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…
motivació
Filosofia
Psicologia
Procés que sosté i que dirigeix l’activitat de l’organisme i el comportament dels individus.
Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió…
tàtar
Lingüística i sociolingüística
Llengua altaica del grup turquès parlada per uns 6 milions d’individus a l’Àsia Central.
La major concentració de parlants es troba a la República dels Tàtars, però també n'hi ha en altres territoris de Rússia, des dels Urals fins a Sibèria, i al Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i la Xina Hi ha nuclis de parlants als Balcans Comprèn diversos dialectes, dels quals el tàtar de Kazan és la base de la llengua literària
heteròleg | heteròloga
Biologia
Dit dels sèrums, de les cèl·lules o dels teixits que pertanyen a individus d’espècie diferent.
olpidiàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les quitridials formada per individus que són paràsits endocel·lulars.
Produeixen a l’interior de l’hoste un zoosporangi, que dóna lloc a zoòspores amb un flagel a la part posterior El zigot pot produir també espores perdurants
cholo | chola
Etnologia
A l’Amèrica Llatina, mestís descendent de l’encreuament d’individus de raça blanca amb amerindis.
gent armada
Dret penal
Conjunt d’individus que porten armes independentment de llur professió i del dret de portar-les.
tabulats
Paleontologia
Subclasse de coralls colonials del Paleozoic caracteritzats per la disposició tubular dels elements esquelètics dels individus.
Són responsables importants dels baixos d’esculls paleozoics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina