Resultats de la cerca

Definició L’ herpes simple és una infecció vírica i crònica de la pell o de les mucoses que es caracteritza per l’aparició d’unes vesícules petites i plenes d’un líquid clar, que formen acumulacions i es localitzen habitualment als llavis —i hom les anomena popularment, en aquest cas, panses — o els genitals En general, les lesions guareixen espontàniament al cap de pocs dies, però sovint l’alteració es reprodueix diverses vegades al llarg de la vida Causes i freqüència L’herpes simple és causat per un virus anomenat Herpes simplex o Herpesvirus hominis Hi ha dos tipus de virus de l’herpes…

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

L’empiema representa gairebé sempre una complicació d’una malaltia pulmonar preexistent, com ara la pneumònia, l’abscés pulmonar, la tuberculosi, l’infart pulmonar, el quist hidatídic i les ferides penetrants el tòrax Produeix febre, dispnea i una gran afectació de l’estat general Va acompanyat de leucocitosi a la sang Quan és d’origen tuberculós, el pus pot travessar la paret toràcica i produir una fístula

Fou un dels creadors de la moderna escola de neurologia catalana en el seu dispensari, fundat el 1882, de l’Hospital de la Santa Creu Descriví per primera vegada la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva, la qual rebé el seu nom malaltia de Barraquer-Simons , el reflex de prensió plantar, l’atetosi associada a les encefalopaties infantils adquirides i l’atròfia unilateral generalitzada d’origen reflex

Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei

L’any 1917 descobrí un tractament de la paràlisi general progressiva a base de la inoculació de Plasmodium malariae Aquesta terapèutica guariment d’una malaltia amb la producció controlada d’una altra resultà molt més efectiva que no pas els productes a base d’arsènic i bismut, ineficaços en aquella forma de sífilis tardana El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de medicina per aquests mèrits

La seva vocació fou tardana Es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas Havent concorregut prèviament a diverses collectives, féu la primera exposició individual l’any 1923 A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà del 1945

Els denominats vòmits acetonèmics corresponen a un trastorn digestiu molt comú en la infància, que consisteix en l’aparició de vòmits que es produeixen en estar incrementats els nivells sanguinis d’acetona, una substància derivada del metabolisme dels greixos El trastorn, popularment conegut per " acetona ", no constitueix en si una malaltia, sinó que pot estar causat per diverses malalties que produeixen un increment del nivell d’acetona L’acetona és una de les substàncies que es produeixen a conseqüència de la combustió dels greixos i, per tant, se n’incrementa el…

La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…

La tos constitueix un acte reflex defensiu que s’origina a les vies respiratòries inferiors com a resposta a qualsevol estímul irritant a la laringe, la tràquea o els bronquis, com la inhalació de gasos irritants, un cos estrany o bé una acumulació de secrecions Aquests estímuls causen una irritació de les fibres sensitives de la mucosa que desencadena el reflex de la tos, consistent en una inspiració profunda, seguida pel tancament de la glotis i per una forta contracció dels músculs respiratoris, a continuació de la qual s’obren sobtadament les cordes vocals Aquest reflex causa un corrent d…