Herpes simple

Definició

L’herpes simple és una infecció vírica i crònica de la pell o de les mucoses que es caracteritza per l’aparició d’unes vesícules petites i plenes d’un líquid clar, que formen acumulacions i es localitzen habitualment als llavis —i hom les anomena popularment, en aquest cas, panses— o els genitals. En general, les lesions guareixen espontàniament al cap de pocs dies, però sovint l’alteració es reprodueix diverses vegades al llarg de la vida.

Causes i freqüència

L’herpes simple és causat per un virus anomenat Herpes simplex o Herpesvirus hominis. Hi ha dos tipus de virus de l’herpes simple que provoquen la malaltia en localitzacions diverses.

El virus de l’herpes simple tipus 1 és el responsable de les infeccions localitzades per sobre la cintura, com ara als llavis, els dits, els ulls o el tòrax. Es transmet per contacte directe de persona a persona, o bé a través d’objectes, com els que es fan servir per a menjar i beure, que n’estiguin contaminats. El contagi es produeix molt sovint, i la primera infecció s’esdevé habitualment durant la infantesa, en general abans de cinc anys d’edat. Aproximadament un 80% de la població presenta aquesta infecció en un moment determinat de la vida.

El virus de l’herpes simple tipus 2 és el responsable de les alteracions localitzades als genitals. El contagi s’esdevé a través del contacte sexual. Hom considera que l’herpes genital és una de les malalties de transmissió sexual més freqüents en l’actualitat. Aquesta mena de virus també provoca herpes en el nounat si la mare pateix un herpes genital i es produeix el contagi durant el part.

Després de la primera infecció, el virus pot quedar localitzat als ganglis nerviosos sense generar símptomes. En persones que manifesten una predisposició especial, unes circumstàncies determinades, per causes desconegudes, poden reactivar el virus, que produirà manifestacions altra vegada, i així la malaltia esdevé recurrent. La reactivació del virus sol presentar-se a causa de processos febrils deguts a una malaltia infecciosa, situacions d’estrès, una exposició excessiva al sol, la menstruació, l’embaràs o l’administració d’uns medicaments determinats.

Als nens, o adults que pateixen una malaltia que afecta el sistema immunitari, com que la reacció defensiva de l’organisme pot ésser escassa o molt lenta, és possible que el virus els provoqui alteracions greus.

Símptomes i evolució

Les manifestacions i l’evolució de l’herpes simple són molt variades, i es modifiquen segons l’edat de la persona afectada, l’estat de salut general i la predisposició especial a patir la malaltia.

La primera infecció deguda al virus de l’herpes simple sol passar inadvertida, ja que el sistema immunològic és capaç de desactivar el virus abans que provoqui alteracions. Hi ha casos, però, en què la primera infecció causa símptomes importants.

La manifestació més habitual de la infecció primària és la gingivo-estomatitis herpètica, una inflamació de les genives i els llavis en la qual es presenten les vesícules que són típiques de la malaltia. Aquest trastorn se sol presentar en nens d’l any d’edat a 5. La inflamació comença als quatre dies o cinc del contagi i es presenta juntament amb febre i malestar general. Habitualment, la febre cedeix en quatre dies o cinc, i les lesions desapareixen al cap d’un parell de setmanes.

És possible també que la primera infecció es presenti en la pell, sobretot si hi ha lesions prèvies que afavoreixen la invasió del virus. Així, es produeix una infecció cutània herpètica. Al cap d’uns set dies d’haver-se esdevingut el contagi, apareixen unes pàpules dures que es cobreixen d’unes grans butllofes o vesícules distribuïdes irregularment, al mateix temps que s’inflamen els ganglis limfàtics de la zona afectada, i, de vegades, es presenta febre moderada. La infecció guareix habitualment al cap d’un parell de setmanes.

En eïs nounats que contreuen la malaltia en el moment del part, l’evolució és en general greu. Les lesions es disseminen per tot el cos i és possible que es produeixi una infecció generalitzada, l’anomenada sèpsia herpètica.

Una altra forma de presentació de la primera infecció, molt més estranya que les anteriors, és l’èczema herpètic o erupció varicel·liforme de Kaposi. Afecta nens, i sobretot lactants, que presenten lesions cutànies degudes a una dermatitis atòpica o seborreica, a través de les quals el virus es pot introduir en nombrosos punts de la pell. L’èczema herpètic consisteix en l’aparició de vesícules disseminades per tot el cos, febre alta, alteració de l’estat general i inflamació de nombrosos ganglis limfàtics. La febre cedeix habitualment al cap de quatre dies o cinc. Les vesícules es transformen en pústules que formen crostes, guareixen en un període de dues setmanes a quatre i poden deixar una cicatriu lleu. És menys freqüent que el virus envaeixi els òrgans interns i causi complicacions greus, com ara una encefalitis, amb evolució desfavorable.

Quan la infecció inicial ja ha passat, amb manifestacions o de manera inadvertida, la persona infectada no experimenta molèsties. Això no obstant, el virus es manté a l’interior de l’organisme i es pot reactivar en les circumstàncies que ja han estat detallades.

La reactivació del virus de l’herpes simple s’esdevé en un 1% de la població, una vegada o més al llarg de la vida, i origina els símptomes descrits. Així, es produeix un herpes simple recidivant. En les persones predisposades, sovint les lesions apareixen en cada menstruació, cada estiu després de les primeres exposicions al sol, o coincidint amb qualsevol malaltia infecciosa.

Les manifestacions de la reactivació vírica es modifiquen segons la localització del virus. En general, el primer símptoma consisteix en una sensació local de coïssor. Al cap d’algun temps, la zona afectada s’envermelleix i es presenten unes vesícules petites i plenes d’un líquid clar. En un primer moment, les vesícules estan tenses i es mantenen separades; a poc a poc, s’uneixen i formen una acumulació de 5 mm a 15 de diàmetre, que és dolorosa. Posteriorment, després d’unes hores o uns dies d’haver-se format, les vesícules s’obren i deixen sortir el líquid que contenen, el qual forma unes crostes groguenques quan s’asseca. Passats uns set dies o deu de l’inici, les lesions es comencen a recuperar i el guariment es completa al cap de tres setmanes.

L’herpes degut al virus tipus 1 pot causar les lesions descrites en qualsevol part de la pell o de les mucoses, tot i que és més habitual que afecti la zona propera a la boca i els llavis.

Quan la infecció es manifesta als ulls, es produeix una inflamació de la conjuntiva i la còrnia que causa un envermelliment ocular, llagrimeig, sensació de tenir-hi un cos estrany i intolerància a la claror.

L’herpes causat pel virus del tipus 2 afecta la zona genital. Les manifestacions es presenten als quatre dies o set del contagi. En la dona, aquesta infecció passa sovint inadvertida, però en un 40% dels casos provoca dolor, coïssor en orinar, sensació de cremor als genitals o dolor en efectuar el coit. La lesió inicial consisteix en una o diverses pàpules vermelloses que es transformen en vesícules i que, en trencar-se, deixen erosions. En general, es localitza en la vulva, la vagina, el clítoris, o en l’espai que hi ha entre la vagina i l’anus. En l’home, produeix habitualment manifestacions evidents. Apareix una erupció de vesícules en el gland, el prepuci, o la base del penis, les quals es transformen en erupcions doloroses. De vegades es presenta coïssor en orinar i malestar general. El guariment de les lesions s’esdevé al cap d’un període de temps que oscil·la entre dues setmanes i sis.

En general, no deixen seqüeles excepte quan les alteracions afecten l’ull, ja que, si es van repetint i no reben el tractament adequat, poden provocar cicatrius en la còrnia, la qual cosa comportaria un deteriorament de la visió.

Diagnosi

Hom basa la diagnosi en l’observació de les lesions i, generalment, no es planteja la necessitat de realitzar cap prova complementària. De tota manera, però, el diagnòstic pot ésser confirmat a través d’un cultiu del material procedent de les lesions que permeti de determinar-ne el virus causant, anàlisis de sang mitjançant les quals hom pot detectar un augment dels nivells d’anticossos contra el virus de l’herpes, o bé amb la biòpsia de les lesions.

Tractament

Habitualment, l’herpes simple no requereix un tractament específic, perquè guareix de manera espontània al cap de pocs dies. Quan es tracta d’herpes labials, les molèsties poden disminuir amb l’aplicació de tocs d’alcohol o de timol, que seran encara més eficaços si són iniciats abans que es formin les vesícules.

En el cas dels herpes recidivants, és possible utilitzar medicaments antivírics, com ara l’aciclovir. L’administració d’aquests medicaments per via general es reserva en els casos greus de primera infecció herpètica. L’eficàcia que presenten per via tòpica en el tractament de l’herpes recurrent és discutible, però sembla que escurça la durada dels símptomes.

Les persones afectades per les formes greus de l’herpes simple han d’ingressar, generalment, en un centre hospitalari per tal de rebre el tractament adequat. En aquestes presentacions de la malaltia, pot caldre l’administració de medicaments antivírics per via intravenosa i sèrums que reposin els líquids i les sals que es perden a través de les lesions. En general, gairebé tots els casos es recuperen satisfactòriament.