Resultats de la cerca
Es mostren 3590 resultats
cronopotenciometria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.
Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció, arriba un moment que la concentració tendeix a zero En aquest moment, el potencial de l’elèctrode varia bruscament,…
Castell d’Aguilar (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt Sembla que la quadra d’Aguilar per alguna raó desconeguda passà…
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…
Peter Sloterdijk
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià filosofia, germanística i història a les universitats de Munic i Hamburg Catedràtic de filosofia a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe El 1983, el seu llibre Kritik der Zynischen Vernunft ‘Crítica de la raó cínica’ el convertí en un dels filòsofs més importants de la filosofia alemanya actual L’obra citada s’inscriu en la teoria crítica de l’Escola de Frankfurt Adorno, però sense puritanismes estètics, afirmant que el cinisme és la falsa conciència illustrada, la moderna conciència infeliç sobre la qual la Illustració ha treballat amb èxit Realitza una…
Leo Strauss
Filosofia
Filòsof nord-americà d’origen alemany.
Educat en l’ortodòxia jueva, estudià filosofia a les universitats de Marburg, Hamburg i Friburg, on fou deixeble de Husserl Posteriorment desenvolupà la seva carrera docent als EUA, sobretot a la Universitat de Chicago Hom pot distingir tres períodes en la producció de Strauss una primera etapa d’erudició, amb obres com Die Religionskritik Spinozas ‘La crítica de la religió a Spinoza’, 1930, en la qual, tanmateix, ja assenyala l’eix de la seva reflexió el diàleg entre raó i revelació En la segona etapa, marcada per l’estudi de Maimònides i l’aprofundiment de Spinoza, el descobriment de la…
Els falconiformes: falcons
Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els representants europeus de…
Sant Miquèl d’Artòsols (Sant Martin de Les)
Aquesta església era situada a uns 1, 2 km al SE del poble de Sant Martin de Les, a l’indret conegut encara amb el nom d’Artòsols, al fons d’una petita vall drenada pel rec de la Bòrda, afluent de l’Aude Fins al segle XIX en aquesta partida hi hagué un mas anomenat Artòsols, ara en ruïnes, que era el darrer vestigi d’un hàbitat avui completament desaparegut Les ruïnes d’aquesta casa de pagès contenen materials que possiblement provenen de l’església de Sant Miquèl Tanmateix, no resten vestigis visibles d’aquesta església i per aquesta raó el seu emplaçament precís és desconegut La història de…
Illes Marshall 2013
Estat
La sequera que va afectar les Illes Marshall va malmetre greument la producció de copra, destinada a l’exportació © School of Biological Sciences Illinois State University Com altres estats insulars del Pacífic, es va veure afectat pel canvi climàtic, i al mes de juny, la capital del país va ser parcialment inundada per onades inusualment altes, mentre que al nord es va registrar una greu sequera, que va provocar talls en el subministrament d’aigua a 10000 persones a diverses illes, i collites minvades, en especial les de copra, un derivat del coco destinat a l’exportació Per aquesta raó, a l…
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina