Resultats de la cerca

El nivell del mar respon de manera inversa a la pressió atmosfèrica, és a dir, si aquesta augmenta, el nivell del mar baixa a raó d’un centímetre per millibar, aproximadament, i igualment, una disminució de la pressió comporta una pujada del nivell del mar A la Mediterrània, el fenomen és una mica més complex, ja que l’intercanvi d’aigües a través de l’estret de Gibraltar i el de Sicília limiten la resposta a les variacions de la pressió atmosfèrica Popularment, quan el nivell del mar és molt baix, principalment a causa de l’efecte de baròmetre invers, s’anomena mar seca

Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes occidentals…

Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar…

Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química…

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Conseller, tresorer 1302-06 i mestre racional 1306-20 del rei Jaume II Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó Portà a terme diverses ambaixades el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València

D’origen modest, esdevingué confident de l’emperador Miquel III El 867, el feu assassinar i fou reconegut emperador Restablí el crèdit del malparat tresor públic, i refeu la unió amb Roma Lluità victoriosament contra els àrabs, que expulsà de l’Àsia Menor Intentà de restaurar l’autoritat de l’Imperi Bizantí sobre la Itàlia meridional, i hi aconseguí èxits notables, excepte el d’abolir la dominació àrab a Sicília Sota el seu regnat fou iniciada la reforma legal amb la publicació de dos manuals, el Prókheiros nómos ‘Manual de dret’ i l' Epanagogé Feu construir la Néa — la nova…

De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49

Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’…

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…