Resultats de la cerca

El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i de Berart L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi…

Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el…

Hagué d’afrontar les revoltes que havien començat a Anatòlia durant el regnat del seu pare, i les dels drusos que intentaren de constituir un estat independent a Síria i a Palestina amb ajuda europea ‘Abbās I de Pèrsia aprofità la situació per a completar la conquesta dels territoris otomans del Caucas 1604 Ahmet encoratjà la revolta hongaresa 1604 contra Àustria, dirigida per Istvan Bocśkay, però les seves tropes foren vençudes, i el 1606 hagué de firmar el tractat de Zsitva-Torok Aquests fets reflectiren la descomposició interna de l’Imperi Per tal de salvar la situació, Ahmet…

Fill de Pierre Gemayel Advocat i membre del Kataeb Falanges Libaneses, l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad mort en atemptat el 1989 i, posteriorment, per Elias Hrawi El 2000 retornà al Líban després de l’autoimposat…

Fill de Bernat Roger III d’Erill i d’Anglesola Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix 1396 Fou capità de la Vall d’Aran i participà en les bandositats de Lleida 1410 Assistí al parlament de Tortosa 1411 i fou comissionat a València per pacificar els ànims 1412 Durant la guerra contra el comte Jaume II d’Urgell, del qual fou acèrrim enemic, fou enviat a Osca a lluitar contra Antonio de Luna Anant al Pallars per impedir l’entrada de tropes franceses, forçat pels urgellistes, s’hagué de refugiar al castell de Margalef 1413 Al setge de Balaguer demanà, com a…

Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…

Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials…

Fill del jurista Joan Anton Martí Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III 1705 —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes lluità al setge de Barcelona 1706 Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i passà al…

Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar S'afilià a la Joventut Maurista En esclatar la Guerra Civil de 1936-39 passà a la zona franquista, i lluità al front d’Aragó Entrà a Sabadell amb les tropes de Franco 1939 El 1940 fou nomenat alcalde interí, i el 1942 titular, de Sabadell exercí el càrrec fins el 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial Fou membre de les Corts Espanyoles 1942-48 i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat, entitat que contribuí a fusionar amb l’…

Fill gran de Joan de Llupià i de Saragossa Fou alcaid del Castellet de Perpinyà, i després portantveus del seu pare com a procurador reial de Rosselló i Cerdanya 1636 Lluità contra els francesos al Rosselló comandant un terç, i es destacà en el setge de Salses 1639 El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, fou detingut per sospites d’avinença amb els francesos, però lluità al costat de les tropes de Felip IV de Castella i ocupà Agramunt 1644 Acabada la guerra, fou governador de Catalunya El 1653 li foren confiscats els béns del Rosselló, i foren lliurats a Josep de Margarit,…