Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que…
El marc geogràfic del romànic del Vallès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Vallès Occidental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Occidental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situació de la comarca del Vallès Oriental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Oriental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallès, amb els 1 444,85 km 2 que té d’extensió, se situaria, en el conjunt de les comarques catalanes, en el tercer lloc, just darrere els dos Pallars Però, arran de la divisió…
Sant Llorenç de les Arenes (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme E Pablo El poble de Sant Llorenç de les Arenes és situat vora la riba dreta del Ter, a la boca d’un dels seus grans meandres, a tramuntana de Foixà i vora el límit amb el terme de Flaçà, a la comarca del Gironès L’església de Sant Llorenç n’és l’església parroquial, la qual centra el nucli principal de la vila, format per un grup de masies Mapa 296M781 Situació 31TDG984568 Per anar-hi hi ha una carretera des de la població de Flaçà que arriba just fins al petit nucli rural, on hi ha, ben destacada,…
l’Alcoià

Comarca del País Valencià.
Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…
Creu de la capella del Roser (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu La faringe és un tub allargat, situat verticalment i parallel a la columna vertebral, que s’estén des de la base del crani fins a l’alçada de la sisena o la setena vèrtebra cervical La seva longitud total és d’uns 12 a 14 cm En realitat té forma d’embut l’amplada màxima, d’uns 3,5 cm, és a l’…
cristianisme

Expansió del cristianisme a Europa i a la conca mediterrània fins al segle X
© fototeca.cat
Religió
Conjunt d’Esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.
El cristianisme sorgí històricament en el marc del judaisme, en ésser proclamada per part d’un petit grup de creients la resurrecció de Jesús i en identificar-lo amb el Messies o Crist anunciat en l’Antic Testament La seva ambivalent relació amb el judaisme és un dels trets característics i, alhora, més difícils de definir del cristianisme Tot coincidint en un estricte monoteisme, es diferencien radicalment a partir de llurs respectives interpretacions del fet de Jesús i de llur comprensió de Déu Això es manifestà en el llarg procés de reflexió cristiana que portà a la formulació del misteri…
Manuel Riu i Riu
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar…
Castell i vilatge de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Tossal on s’alçava aquest antic vilatge, sobre el riberal del Segre, al sud-est d’Aitona ECSA-JBolòs El castell i l’antic poble de Carratalà eren situats al cim i al vessant d’un tossal allargat, que s’alça 1 km al sud-oest del centre de la població d’Aitona Darrere del tossal, cap al nord, hi ha terres de secà en canvi, sota seu, cap al sud, s’estén el riberal regat del Segre, que forma l’actual partida de terres de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Si seguim la carretera que va d’Aitona a Seròs, a 1 km de la primera població, hem de girar a la dreta, on…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…