Resultats de la cerca
Es mostren 68640 resultats
Daniel Cassany i Comas
Literatura catalana
Filòleg i assagista.
Professor d’anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra,la seva tesi doctoral versà sobre la intervenció en la comunicació escrita en les organitzacions empresarials Ha divulgat habitualment sobre didàctica de la llengua i comunicació escrita, en revistes com “Guix Elements d’Acció educativa”, “Com”, “Escola catalana” i “Articles de didàctica de la llengua i de la literatura”, tema sobre el qual ha publicat també diversos manuals, com, entre d’altres, Descriure escriure Com s’aprèn a escriure 1987, 44 exercicis per a un curs d’expressió escrita amb M Luna i G Sanz,…
Xavier David Ràfols Simon
Ciclisme
Tècnic esportiu vinculat al ciclisme.
Competí amb l’Agrupació Ciclista El Prat fins el 1983, quan entrà com a preparador físic de la Federació Catalana de Ciclisme FCC al velòdrom de Barcelona El 1985 es llicencià per l’INEFC i un any després superà el curs estatal d’entrenadors de ciclisme i s’integrà com a preparador físic de les seleccions catalanes juvenil, amateur i femenina El 1987 fou nomenat director tècnic del velòdrom de Barcelona, on coordinà el Pla Català de Ciclisme a través dels diferents centres de tecnificació i els voluntaris durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1993 treballà com a preparador físic de…
neutral
Dret internacional
Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sia voluntàriament (Suècia) o per tractat (Àustria, 1955), a ser escenari d’hostilitats.
Algunes neutralitats han estat respectades d’una manera total com la de la Ciutat del Vaticà, o parcial com Andorra Altres territoris neutrals, contràriament, no han estat respectats, com és ara el cas de Bèlgica, ocupada militarment pels alemanys en 1914-18
lectorat
Cristianisme
Ofici d’aquell a qui correspon en les funcions litúrgiques de fer les lectures, llevat de l’Evangeli, que correspon al diaca.
Suprimit a l’Església llatina com a orde menor que precedia el sotsdiaconat, ha esdevingut un ministeri instituït que poden rebre també els laics, mentre que a l’Església oriental continua existint com a ofici i com a grau preparatori al diaconat
cristal·loide
Química
Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho (col·loide).
Actualment hom ha abandonat aquesta distinció, car una mateixa substància pot existir simultàniament com a colloide o com a cristalloide, segons quines siguin les condicions del sistema Així, hom ha aconseguit de cristallitzar la clara d’ou, classificada tradicionalment com a colloide
pentosa
Bioquímica
Monosacàrid de cinc àtoms de carboni.
Les pentoses són sòlids blancs, cristallins i solubles en aigua Poden ésser dividides en aldopentoses com l’arabinosa i la xilosa i cetopentoses com la ribulosa i la xilulosa Entre les primeres hi ha els components dels àcids nucleics com la ribosa
Mut
Mitologia
Deessa egípcia.
Una de les senyores del cel, gaudí de gran prestigi a partir del Regne Nou 1567 aC com a dona d’Ammó en la tríada tebana Era representada com una reina amb la doble corona, com un voltor o amb cap de lleona
malacopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.
Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó
àcid carbònic
Química
Àcid que resulta de la combinació del diòxid de carboni amb l’aigua.
Es comporta com a àcid feble amb dues etapes de dissociació que corresponen a dues sèries de sals, els hidrogenocarbonats o carbonats àcids, com el bicarbonat de sodi NaHCO 3 i els carbonats neutres, com el carbonat de sodi Na 2 CO 3
estels
Esports aeris
Disciplina dels esports aeris consistent a enlairar un aparell format per un tros de tela, paper o plàstic mantingut estès per una armadura lleugera que pren en conjunt una forma poligonal.
Subjectat al capdamunt d’un cordill llarg, s’eleva i s’aguanta en l’aire per mitjà de la pressió del vent S’ha utilitzat com a joguina, com a instrument d’investigació científica i com a manifestació folklòrica en festes populars