Resultats de la cerca

Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen…

Estudià composició amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno 1948-52, on més tard feu classes El folklore moravià i la música i la teoria de L Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B Bartók Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta començà a…

Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i…

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau…

Hi ha dubtes també sobre el lloc i la data del seu naixement Es té constància de la seva presència a París el 1770 Debutà al Concert Spirituel el 1773, i aviat fou un personatge conegut, tant pel seu virtuosisme com pel seu fort temperament El 1779 inicià un periple per diverses ciutats que el portà fins a Varsòvia 1782, Sant Petersburg 1783, Viena 1786, Moscou 1789, Londres 1791, Hamburg 1796, Berlín 1802 i Sant Petersburg 1803, on morí Fou un dels instrumentistes més apreciats del seu temps, i portà a la perfecció l’estil galant, però fou superat en amplitud de registre i en profunditat pel…

Fou alumne d’A Cifra, GB Nanino i P Agostini Al principi de la seva carrera treballà a les corts de Colònia i Munic i més tard fou mestre de capella a la cort de l’arxiduc d’Àustria Leopold I Altra vegada a Itàlia, fou mestre de capella a diverses esglésies de Roma, entre les quals Santa Maria de Trastevere, Sant Joan del Laterà i Santa Maria Major Compositor de gran prestigi a la seva època, Foggia fou força prolífic i escriví sobretot música religiosa Estilísticament fou un dels darrers seguidors de l’estil palestrinià, tot i que certes estructures rítmiques i harmòniques, així com l’ús del…

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore…

Començà els estudis musicals a l’Escola Professional de Leningrad 1937-39 i tot seguit entrà al Conservatori, on estudià amb D Šostakovič 1939-50, amb la interrupció de la guerra La seva primera obra coneguda és un concert per a piano del 1946 Durant els anys cinquanta es dedicà a les suites orquestrals aptes per al règim, que mostren influències del seu mestre i un cert neoromanticisme Després anà polaritzant la seva obra cap a un estil d’oposicions entre silencis i abruptes sonoritats Utilitzà les tècniques de composició més modernes, amb notacions sovint properes al cant salmòdic gregorià…

Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral de Plasència El seu interès per la música folklòrica el portà, ja a divuit anys, a compondre versions de cançons populars d’Extremadura destinades al cor que dirigia a la seva ciutat natal Fou professor de folklore al Conservatori de Madrid a partir del 1941 El 1944 feu una recerca sobre la cançó popular per encàrrec de l’Institut Espanyol de Musicologia, en el primer any de la seva creació Fou l’iniciador del primer Congrés Internacional de Folklore que es feu a Espanya Palma, 1952 El 1955, per petició de la Sección…

Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el…