Resultats de la cerca

Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a…

Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…

La geografia Gairebé tot el territori és dominat per l’illa de Grenada, de 311 km 2 , mentre que la resta és composta per petites illes, de les quals només destaca Carriacou, d’uns 33 km 2 Situada al cinyell volcànic de les Petites Antilles, Grenada és accidentada per nombrosos pics volcànics, dels quals es destaca el mont Saint Catherine, que amb 840 m és el cim més alt del país El clima és semitropical, amb una mitjana anual de temperatura de 28°C a les terres més baixes La mitjana anual de pluges és de 1500 mm a les zones costaneres i de 3800 mm a 5100 mm a les àrees muntanyoses L’illa té…

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…

Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…

Situació Ruïnes de la torre mestra d’aquest castell, únic element que en destaca ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Perella, entre les quals predominen únicament els murs de la torre mestra, són al nord-est de la vila de Prats de Molló, a uns 400 m del seu nucli antic i uns 250 m a llevant del fort de la Guàrdia El castell de Perella fou bastit en un planell estret que hi ha al cim d’un serrat o contrafort que davalla vers el riberal del Tec Aquest serrat s’enlaira entre els fondals de dos torrents que el delimiten pels costats de llevant i de ponent Als altres dos costats…

Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa, situades dalt d’un turó a la vall del Toscar ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Carles coronen un turó de 520 m d’altitud situat a la vall del Toscar, la qual forma part dels contraforts orientals de la serra de Caro, als Ports de Beseit o de Tortosa Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Per a anar-hi des de Tortosa, cal agafar la carretera comarcal TV-3422 de Tortosa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d’arribar a aquesta població, seguir un desviament a mà esquerra que mena a les fonts del Toscar Uns 300 m abans de les fonts, s’arriba al peu del…

Situació Detall de la decoració de tipus llombard de l’absis, una de les parts de l’edifici que encara resta dempeus ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la part alta del poble abandonat de Casserres, que és en estat de ru’ïna total, la qual cosa dificulta l’accés a l’església Mapa 32-12 289 Situació 31TBG981569 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que el descrit en la monografia anterior JAA Història La parròquia de Santa Maria de Casserres estigué vinculada a la canònica de Sant Pere d’Àger des que l’any 1059 Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda dotaren…

Situació Extrem de llevant de la façana de migdia amb la porta d’entrada molt alterada exteriorment ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al costat de les restes del castell de Grialó, al cim d’un serrat que domina el poble de Colldelrat, on també hi ha una torre de la línia de distribució d’energia elèctrica a alta tensió Mapa 33-13328 Situació 31TCG430407 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Història El lloc de Grialó, amb el seu castell, apareix documentat per primera vegada l’any 1039, en les afrontacions…