Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
contaminació atmosfèrica

Contaminació atmosfèrica
© Comunitat Europea
Ecologia
Contaminació de l’aire.
És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expellits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat…
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
Funció extradigestiva del fetge
Fisiologia humana
El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu la metabolització de nombroses hormones la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través de les…
Capacitat d’invasió dels microorganismes
Patologia humana
Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en…
Quart de Poblet
Ajuntament de Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…
àcid condroïtinasulfúric
Bioquímica
Àcid d’estructura semblant a la de l’heparina que, per hidròlisi, dóna àcids sulfúric, acètic, glucurònic i galactosamina en la còrnia i el teixit connectiu.
-oat
Química
Terminació pròpia del nom de la part aniònica de les sals i de la part àcida dels èsters derivats d’àcids amb noms acabats en -oic.
polimerasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims d’un grup que catalitzen processos d’agregació de molècules simples en polímers macromoleculars, tant de glúcids, com pròtids o àcids nucleics.
Pertanyen a aquest grup els enzims ADN-polimerasa, ARN-polimerasa, ARN-sintetasa i polinucleòtid-fosforilasa
diòxid d’urani
Química
Cristalls negres, insolubles en aigua i solubles en els àcids oxidants, d’una gran densitat (10,96 g/cm3), que es fonen a 2 500°C.
Hom l’obté per reducció del triòxid, UO 3 , o de l’uranat amònic, NH 4 2 UO 4 , amb hidrogen És emprat com a intermediari en l’obtenció del metall, com a recobriment de les barres de combustible nuclear, en ceràmica i en la preparació de pigments
àcid toluic
Química
Cadascun dels tres àcids carboxílics aromàtics isomèrics derivats formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup carboxil.
Són tots tres sòlids incolors, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics L’isòmer orto és obtingut per oxidació del o -xilè i és emprat en la preparació de resines alquídiques i de polièsters L’isòmer meta , obtingut per oxidació del m -xilè, és emprat, en forma de dietilamida, com a repellent d’insectes L’isòmer para , obtingut per oxidació del p-cimè , és emprat en la preparació de plastificants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina