Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
El conreu de cotó
La Revolució Industrial va donar al cotó un paper de protagonista en els canvis que imposava, conjuntament amb el carbó i el ferro Són, segurament, les tres primeres matèries fonamentals el carbó com a font d’energia, el ferro com a component de les màquines i el cotó com a producte manufacturat per excellència La Gran Bretanya perdé al final del segle XIX la seva gran colònia americana —els Estats Units— que era la primera potència mundial productora de cotó, però durant el segle XIX bastí un imperi colonial immens, dins del qual protegirà la producció de la planta l’Índia, les illes del…
cap Nunó
Cap i puig al nord de la badia de Portmany del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa); el puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del s XIII
cap des Mossons
Cap (240 m) que tanca, a l’E, la cala d’Aubarca (municipi de Sant Antoni de Portmany), a la costa septentrional d’Eivissa, dit també cap d’Aubarca
o punta Roja
.
es Vedrà

es Vedrà
Julian Blake (CC BY 2.0)
Illa
Illa pròxima a Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, davant l’extrem sud-occidental de l’illa, la més alta de les que la volten (382 m alt.).
A l’extrem de ponent té l’anomenada Bestorre 182 m La llargària de l’illa és de 1500 m Des del 2002 forma part de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
El poblament reptilià dels Països Catalans
El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…
Tagomago

L’illa de Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera
flabiol
Flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…
,
Interpretacions del megalitisme
Dolmen conegut com Pedra Gentil, Vallgorguina, ~III millenni aC RM La utilització de grans mega pedres lithos en la construcció és un fenomen que pot observar-se tant en el si de les primeres comunitats agropecuàries dòlmens, menhirs com en les societats històriques muralles, edificis públics El tret social bàsic i comú al llarg dels temps per al desenvolupament de l'arquitectura megalítica no és altre que la necessitat de la cooperació i participació organitzada d'un grup d'individus per poder dur-la a terme Tanmateix, la investigació moderna ha reservat el terme "megalític" per a…
platja des Cavallet
Platja
Platja d’Eivissa (municipi de Sant Josep de sa Talaia) a llevant d’una de les dues prolongacions que fa l’illa cap al sud; prop seu hi ha un petit nucli de població.
cala Roig
Cala
Cala de l’illa d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, a ponent de la badia de Portmany, entre la punta de sa Torre i el cap de la Bassa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina