Resultats de la cerca
Es mostren 1555 resultats
croada

Les croades: de la primera a la tercera
© Fototeca.cat
Història
Expedició de cristians contra els musulmans per reconquerir Terra Santa.
El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment…
Tarrés

Tarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà Limita amb el terme de la Conca de Barberà de Vimbodí al SE, i amb els garriguencs de Fulleda al N i Vinaixa a l’W El poble de Tarrés és l’únic nucli de població del terme El territori d’aquest municipi és accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat tossal de Ràfols al NW, 659 m la serra de Vilobí, a llevant, 675 m Es troba a la divisòria d’aigües entre el Segre —al sector septentrional hi ha la capçalera de la vall dels…
Quanta, quanta guerra...
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1980.
Desenvolupament enciclopèdic La novella narra la iniciació d’Adrià Guinart, un noi jove, que abandona la seva família i marxa a la guerra les diverses històries que presencia o li expliquen, marcades pel misteri, l’onirisme i fins i tot l’esoterisme, fan que maduri al llarg d’una única nit, el temps simbòlic de la novella Dividida en tres parts, l’inici de la novella evoca la infantesa d’Adrià, de sobrenom Caïm, que a la nit abandona una família singular i misteriosa, per participar en la guerra Al llarg d’aquest viatge, Adrià troba una sèrie de personatges que viuen en espais solitaris,…
Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
profecia
Literatura
Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…
Santa Llúcia de Suerri (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Vista des de ponent de la capella, objecte d’una modèlica restauració, amb l’absis ben conservat i els vestigis de la nau consolidats ECSA - MÀ Font Aquesta capella és situada al nord del llogaret de Suerri, a la capçalera del barranc de Santa Llúcia o de Sant Romà Mapa 32-11 251 Situació 31TCG075834 S’hi accedeix des de Berganui, seguint la pista que porta a Suerri, 3 km més amunt Des d’aquí cal continuar a peu durant mitja hora tot remuntant el barranc de Santa Llúcia L’ermita és a tocar d’un grup d’alzines centenàries MAF Història Les dades històriques del nucli de Suerri dos focs…
Sant Miquel (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, bastida amb un tipus de parament d’extrema rusticitat ECSA - J Giralt L’ermita de Sant Miquel ocupa la part més alta de la serra que porta el mateix nom, prop de Vilanova de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG164385 Després del quilòmetre 7, 7 de la carretera Gerb-Vilanova, a mà dreta surt una pista que porta a Llorenç de Montgai per la Garriga A uns 400 m d’aquesta cruïlla arrenca, molt poc marcada actualment, l’antiga carrerada que passava pel coll de Sant Miquel i portava cap a Vilanova Cal seguir-la, tot superant…
Santa Magdalena de Mendrat (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Capella de petites dimensions situada vora el mas Mendrat, ara en curs de restauració ECSA - Rambol Aquesta ermita és situada prop del mas Mendrat, al sud de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG933893 Des de Montellà, s’arriba al mas Mendrat per una pista que cal prendre, a mà esquerra, a la sortida del poble, a la bifurcació que mena a l’església de Sant Genís MD Història Es desconeixen notícies històriques sobre aquesta capella de la parròquia de Montellà Els darrers anys el seu propietari, el Sr Güell, amo del mas Mendrat, hi ha emprès obres de restauració, encara no acabades…
Castell del Vilet (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
El poble del Vilet és situat a 408 m d’altitud a la riba esquerra del Riu Corb, entre Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà El topònim del lloc apareix esmentat en la documentació medieval des de l’any 1078 com a Vilamanyanor, Vilamanyor i d’altres variants, fins a derivar en el nom actual del Vilet L’any 1084, el vescomte Ramon Folc de Cardona féu donació a Guillem Miró de Boixadors d’una quadra dins el terme del Vilet A mitjan segle XII, el 1157, Bernat de Boixadors donà el castell del Vilet amb tots els seus drets a Bernat de Santmartí tanmateix sembla probable que només li atorgués…
Sant Jaume a Fórnols del Cadí (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera amb l’absis en primer terme ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume, també coneguda com a Sant Marc, o la Mare de Déu de Sant Jaume, es troba totalment isolada en uns camps abandonats S’hi accedeix des de Fórnols per una pista d’uns 3,5 km en direcció W, o des de la carretera de Sorribes a Tuixén, per una pista a l’altura de les cases de Montargull JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG762778 Història L’ermita de Sant Jaume, situada actualment dins del terme de Fórnols del Cadí, es pot identificar amb l’ “altaris Sancti Yachobi apostoli, cuius ecclesia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina