Resultats de la cerca

Vida Es desconeixen les circumstàncies de la seva formació musical L’any 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i feia d’organista a l’església de Sant Andreu de Màntua, i entre el 1647 i el 1648 fou mestre de capella del duc de Sabioneta Durant la dècada de 1640-50, aproximadament, fou el compositor de l’Accademia della Morte de Ferrara, i en 1653-55 fou mestre de capella de Santa Maria la Major de Bèrgam Fou l’any 1657, però, que assolí el càrrec, molt més important, de mestre de capella de la basílica de Sant Petroni de Bolonya, on desenvolupà la part principal de la seva carrera i on…

Vida Es formà al costat de Giovanni Animuccia a Roma i posteriorment anà a Florència, on, sota el mecenatge dels Mèdici, estudià cant i llaüt amb Scipione della Palla El 1564 començà la seva activitat al servei de la cort del gran duc de Florència com a cantant i instrumentista La fama li arribà al principi per les seves habilitats com a cantant, fet que el dugué a recórrer diverses corts italianes A part d’una curta estada a París, entre el 1604 i el 1605, la major part de la seva carrera professional la passà al servei dels Mèdici Les seves primeres composicions conegudes daten…

Entre els anomenats serra des Teix, al N, al terme veí de Deià, i puig de Galatzó, al S, allunyat, el terme de Valldemossa ocupa un sector relativament deprimit, accessible des del SE pel coll de Valldemossa , on el pas dets Ases supera de poc els 400 m d’altitud En direcció as Teix, els pics més alts són sa Talaia 927 m i el puig de Fontanelles 874 m alt al límit amb Bunyola E hi ha el puig de na Fàtima 650 m, i el coll d’en Claret, pas tradicional vers Esporles S, és a 564 m, no gaire lluny del puig de son Cabaspre El litoral és rectilini, i l’anomenada cala de Valldemossa , d’un gran radi…

D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’…

Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres  Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…

Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz  Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els…

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…

Situació Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat F Baltà És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon Mapa 36-16420 Situació 31TDF183790 Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’altitud Història El 1023 Eliarda vengué a Chilio cases i terres, arbres i un pou situats dins la parròquia de Sant Boi, a la Villa…

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…