Resultats de la cerca
Es mostren 7884 resultats
Henri Gaudier-Brzeska
Escultura
Escultor francoanglès.
Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington
Vittorio Gassman
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic italià.
D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno 1989, Tolgo il disturbo 1990,…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…
Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític italià.
D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849 Refugiat al…
Carlos Gardel
Música
Cantant argentí d’origen francès o uruguaià.
Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la collaboració en duet amb José Razzano 1915-17 Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa a Barcelona el 1925 i el…
Antonio García Birlan
Història
Comunicació
Economia
Publicista anarquista.
Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona
Manuel del Pópolo Vicente García
Música
Tenor i compositor andalús.
Es féu conèixer per tot Europa El 1816 participà en l’estrena, a Roma, d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini Actuà també als EUA i a Mèxic Escriví operetes castellanes, com La Amalia 1804 Fou pare de María Malibran , de Paulina Viardot i de Manuel Vicente García Zafra, Extremadura 1805 — Londres 1906, baix i professor de cant, inventor del laringoscopi
Joaquín Gallardo Alberdi
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Grafista i decorador publicitari.
Treballà inicialment en el món de l’art com a pintor Des del 1945 es dedica professionalment al disseny gràfic com a art director de diferents agències barcelonines, com, també, d’un important laboratori químic A partir del 1960 treballà especialment en la decoració de botigues i locals públics, així com en la realització de stands o parades per a fires Feu grans murals i escultures Residí a Madrid i Bilbao
Amadeu Gabino
Escultura
Escultor, fill de l’escultor Alfons Gabino.
Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàllica…
Friedrich Wilhelm August Fröbel
Educació
Pedagog alemany.
Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina