Resultats de la cerca
Es mostren 1715 resultats
Orlando Gibbons
Música
Compositor i organista anglès.
Vida El seu pare fou músic civil a Oxford, el seu germà Edward, organista a Exeter, i l’altre germà, Ellis, compositor Al febrer del 1596 entrà a formar part del cor del King’s College de Cambridge, dirigit per Edward Al maig del 1599 s’inscriví com a estudiant a la Universitat de Cambridge Compongué música per a les festes del King’s College en dues ocasions, el 1602 i el 1603 Aquest darrer any entrà a formar part de la capella reial El 1604 succeí a Arthur Cock com a organista de la capella del rei Jacob I, càrrec que conservà fins a la seva mort El 1606 es graduà a Cambridge i el 1622…
Sant Vicenç del Sas (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…
Castell de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien…
Santa Maria del Pla (Áger)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple Els murs de la capella actuen de fonament de la masia Mapa 32-12289 Situació 31TCG128527 La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la seva esposa…
Santa Maria d’Artesa de Segre
Art romànic
L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…
Sant Llorenç de Morters (Anserall)
Art romànic
Situació Mur de migjorn, el més ben conservat d’aquesta arruïnada església, on pot apreciar-se una filada d’ opus spicatum ECSA - M Anglada Les restes d’aquesta església es troben al despoblat de Morters, que és a la cota 1 100 del vessant de llevant del tossal d’Estalareny, entre els barrancs d’Anserall i de Cortingles Mapa 34-10215 Situació 31TCG727946 S’hi va des d’Anserall passant per Sant Serni de Tavèrnoles, on s’agafa un corriol bastant perdedor, amb forta pujada, que cal seguir a peu S’arriba al despoblat al cap de mitja hora Aquest corriol segueix en gran part la línia d’alta tensió…
Força de Pasiòls
Situació Planta de la vila medieval de Pasiòls amb indicació dels diferents nuclis d’expansió, segons la restitució a partir del cadastre del segle XIX D Baudreu Les restes d’aquesta fortificació, una gran torrassa, són a la part alta del poble de Pasiòls, al costat de llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix El poble de Pasiòls és a la riba dreta del Verdoble, en un pendent de cara al riu Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Pasiòls és al S de Tuissan Hom hi arriba per la carretera D-611 La mateixa carretera hi condueix des de la Fenolleda DB Història El primer…
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d’Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…
Cuberes
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Cuberes), a la vall de capçalera de l’Aglí, al Perapertusès (a l’antic comtat de Besalú), prop del límit amb el Rasès i la Fenolleda.
Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac
Vellanega
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega) situada al municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa.
El 969 era regida per l’abat Salla i el 976 ja no tenia abat per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue En resten les ruïnes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina