Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘Terra i…
perxer | perxera
Història
Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter; a diferència dels passamaners treballava amb teler.
La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’…
casa del poble
Entitats culturals i cíviques
Institució política, cultural i recreativa creada pels socialistes belgues.
Fou introduïda per primera vegada als Països Catalans, a València, el 1903, fundada per l’ajuntament fou la primera, també, de l’Estat espanyol, i a Barcelona el 1905, per iniciativa d’Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical Es difongué aviat a diverses poblacions dels Països Catalans A les Illes, la primera casa del poble fou fundada al començament del segle XX a Palma per aglutinar les societats obreres eren 20 el 1935 de signe socialista, i permeté, a partir del 1918, l’organització de nombroses vagues i d’altres activitats, especialment durant la Segona República El 1919 Joan March…
Paulina Schumann

Paulina Schumann
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’artista de circ Paulina Andreu i Busto.
Filla de Charlie Rivel i neboda de Rogelli Rivel , debutà als sis anys a París imitant la vedet nord-americana Josephine Baker, i el 1932 aconseguí un gran èxit a Viena com a ballarina i acròbata amb el número “El Danubi blau” Pallassa, amazona, funàmbula i ballarina, treballà amb la família fins el 1945, que es casà amb el mestre de doma danès Albert Schumann, el cognom del qual adoptà com a nom artístic, i s’integrà al circ del mateix nom Tancat el circ 1969, actuà per Europa com a parella del seu pare 1972-82 L’any 2007 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del…
Achille Occhetto
Política
Polític italià.
S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de…
Lluís Lloansí i Marill
Música
Compositor.
S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les…
,
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al…
Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Associació d’industrials cotoners catalans creada a Barcelona el 1799 amb finalitats proteccionistes i de repressió del contraban.
L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de caràcter moderat La…
Chrysler Corporation
Walter Percy Chrysler, fundador de la Chrysler Corporation
© Fototeca.cat
Empresa constructora d’automòbils fundada a Detroit el 1925 per Walter Percy Chrysler (1875-1945), que la dirigí fins a la seva mort.
Durant la Segona Guerra Mundial subministrà vehicles militars terrestres i marins als aliats Creà filials a Europa Chrysler United Kingdom Ld a la Gran Bretanya fins el 1970, Roots Motor Ld, Chrysler France fins el 1970, Automobiles Simca i Chrysler España fins el 1970, Barreiros Diesel, que passaren a Peugeot-Citroën Talbot Els anys vuitanta rebé ajudes financeres del govern federal nord-americà El 1998 es fusionà amb Daimler-Benz i adoptà el nom de DaimlerChrysler, societat que finí el 2007, quan Daimler vengué totes les seves participacions al fons de gestió de capitals…
Centre de Cultura Valenciana
Corporació acadèmica radicada a València, constituïda el 1915 sota el patrocini de la diputació provincial.
En un primer projecte 1913, promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament “condecorativa”, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria Ja el 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana , que en denunciaven el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres El 1928 començà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina