Resultats de la cerca

Filla del músic d’havaneres Càstor Pérez , el 2004 fou cofundadora del grup Las Migas, que practicà un flamenc heterodox i multicultural Parallelament participà en nombrosos projectes de signe divers, des del folk al jazz passant per l’experimentació i el pop, com ara Llama, Coetus amb Eliseo Parra, Refree i Xalupa, i establí un duet amb el contrabaixista Javier Colina, consumat a l’àlbum En la imaginación 2011 Prengué part en el disc conceptual Immigrasons 2006, dedicat a les migracions entre Catalunya i l’Argentina, així com en l’àlbum collectiu Per al meu amic Serrat 2006 i en…

Format pel cantant i guitarra solista Syd Barret 1946-2006, substituït el 1969 per David Gilmour 1946, el teclista Richard Wright 1943-2008, el baix Roger Waters 1943 i el bateria Nick Mason 1944, la seva música es caracteritza per la recerca sonora amb instruments electrònics Grup pioner durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta de l’anomenat rock psiquedèlic  —caracteritzat per efectes sonors, reverberacions, distorsions, jocs de llums i projecció de diapositives en ple concert—, les lletres de les seves cançons també foren innovadores pel seu to, sovint,…

Es donà a conèixer formant un duet amb la cantautora Sílvia Comes, amb qui publicà dos discos, Lídia Pujol & Sílvia Comes 1998 i Al entierro de una hoja seca van dos caracoles 2000 Collaborà a La nit dels anys 1997, de Sopa de Cabra en el disc collectiu d’homenatge a Jackson Browne, Cántame mis canciones , i en treballs de Pat MacDonald i Jabier Muguruza El 2003 inicià la seva carrera en solitari amb Iaie , en una línia folk multicultural La seva discografia continuà amb Les amants de Lilith  2007,  Lo riu  2009, amb Miquel Gil i Eliseo Parra  Mariam Matrem 2014, que…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard…

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb  La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…

Restà cec a tres anys Estudià música a València i l’any 1927 anà a París, on amplià els seus coneixements a l’École Normale de Musique, especialment amb Paul Dukas Més tard estudià història de la música amb A Pino i amb Maurice Emmanuel Fins el 1939 residí a Suïssa i després s’installà definitivament a Madrid L’any 1944 guanyà el Premio Nacional de Música atorgat pel conjunt de la seva obra Esdevingué catedràtic d’història de la música de la Universitat Central de Madrid La seva producció és una síntesi de l’estil galant del s XVIII i de l’art musical tradicional Les seves obres més notables…

Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella principal 1727…

Vida Representà el vessant més eclèctic de la música, allunyat de les pràctiques musicals nacionalistes de la Rússia del seu temps Rebé les primeres nocions musicals de l’entorn familiar, i a nou anys compongué petites cançons i peces per a piano L’any 1879 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià composició amb NA Rimskij-Korsakov En finalitzar els estudis obtingué la Medalla d’Or del conservatori, i fou contractat com a professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de Moscou, on tingué com a alumnes SV Rakhmaninov, AN Skr’abin i RM Glière Redactà tres obres…

Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…