Resultats de la cerca

Probablement es formà a Eger i, segons afirma ell mateix, el 1554 estudià a Leipzig Entre el 1558 i el 1559 fou cantor a la Lateinschule d’Eger Sembla que del 1559 al 1567 es dedicà a viatjar i visità diverses ciutats, entre d’altres, Praga i Nuremberg, i que es guanyà la vida com a professor privat de música Entre el 1571 i el 1574 treballà amb un llibreter a Schlaggenwald Bohèmia i aquest darrer any es traslladà a Eger, on romangué fins a la seva mort Home de caràcter difícil, es guanyà molts enemics, que foren el blanc dels seus atacs en alguns dels seus versos Com a editor, es dedicà…

Estudià piano i composició al Conservatori de Varsòvia, i després ho feu a Berlín amb E Humperdinck El 1907 dirigí òpera a Lwów i fou designat professor de piano al conservatori de la ciutat Després d’una altra estada a Berlín, tornà a Polònia i esdevingué director a l’Òpera de Varsòvia Participà en la fundació de la Unió de Compositors Polonesos 1926, de la qual fou el primer president El 1930 esdevingué professor del Conservatori de Varsòvia i rebé el Premi de l’Estat A partir del 1945 impartí classes al Conservatori de Katowice Li ha…

El 1730 era a l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, on fou alumne de JS Bach i estudià instruments de tecla i composició amb el seu fill WF Bach El 1733 el seu interès per l’òpera el portà a traslladar-se a Hamburg, llavors un centre operístic important Allí aprengué els estils francès, italià i entrà en contacte amb compositors de tant renom com R Keiser, GPh Telemann i J Mattheson El 1739 viatjà a Berlín, on estudià amb JJ Quantz i amb KH Graun El 1745 era clavecinista, juntament amb CPE Bach, al servei de Frederic el Gran Compongué setze concerts per a instrument de tecla, en els…

Estudià al Conservatori de Tbilisi, on es graduà el 1955 amb el Concert per a piano núm 1 Del 1958 al 1968 collaborà activament amb la Unió de Compositors Georgians, i el 1969 ingressà com a professor al conservatori El 1974 fou nomenat director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Geòrgia La seva música sintetitzà els nous mitjans expressius i els elements folklòrics Si bé les primeres obres estigueren marcades per la cerca d’una tradició nacional i l’expansió dels recursos expressius, no deixen de mostrar, però, una forta individualitat D’aquesta època són la Rapsòdia , el…

Estudià composició, piano i direcció coral a l’Acadèmia de Música de Detmold i assistí a classes amb R Leibowitz, E Krenek i O Messiaen a Darmstadt El 1950 fou lector a l’Escola de Música per a l’Església Luterana de Düsseldorf, on a partir del 1955 treballà com a crític musical D’ençà del 1962 fou lector al Conservatori d’Hamburg, i més tard, professor de composició i teoria 1964 del mateix centre Les seves obres no pertanyen a cap escola, però s’hi aprecia la influència del gamelan, del cant gregorià i de compositors com F Schubert i A Berg Escriví nombroses obres de "música…

Membre d’una família d’editors de música i de violinistes, es tenen poques dades sobre la seva trajectòria Treballà juntament amb el seu germà Jean-Pantaléon Cap al 1759 la seva editorial fou comprada per la casa La Chevardière, però és possible trobar partitures amb el nom Le Clerc en anys posteriors De vegades, unit al nom Le Clerc apareix el de François Boivin, però no hi ha proves documentals que es tractés del seu soci Sembla que els dos germans foren violinistes al servei del rei Lluís XV Charles-Nicolas, concretament, ocupà aquest càrrec fins el 1761 Editaren obres de famosos …

El 1618 fou nomenat mestre de música del príncep Carles, i més tard, quan aquest accedí al poder, esdevingué mestre de música del rei Des d’aquest càrrec dugué a terme alguns serveis molt allunyats de la tasca de compositor Així, per exemple, entre el 1625 i el 1628 anà a Itàlia enviat per Carles I, gran aficionat a la pintura, amb l’encàrrec de comprar quadres per a la seva collecció Lanier sobresurt com a autor de cançons i, principalment, pel fet de ser un dels primers compositors que utilitzaren l’estil declamatori italià Escriví la música de diverses mascarades amb textos de…

Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les…

Fou un dels membres de la família Gonzaga de Màntua, grans mecenes de les arts i particularment de la música Succeí al seu oncle el cardenal Ercole Gonzaga com a duc de Màntua, el 1556 A la seva capella musical hi figuraren noms com els de Giaches de Wert i Giovanni Giacomo Gastoldi Feu erigir la basílica de Santa Bàrbara, on es practicava una particular litúrgia amb relació al tractament de la música Molts compositors de renom, com G da Palestrina, escriviren música per a les seves celebracions Guglielmo, com altres nobles italians de l’època, freqüentà la composició musical i…

Probablement fou alumne de Charles Racquet, la mort del qual commemorà escrivint un tombeau Sovint és confós amb el seu cosí Ennemond, també compositor, ja que en moltes colleccions manuscrites i impreses de música per a llaüt apareix únicament el cognom Gaultier Per distingir-lo del seu cosí se li aplicaren els sobrenoms de Gaultier le Jeune o també Gaultier de Paris Les seves Pièces de luth 1670 i el Livre de tablature 1672 comencen amb unes breus instruccions sobre com tocar el llaüt La seva obra més important, La rhétorique des dieux 1652, es divideix en dotze parts, a cadascuna de les…