Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València…

Estudià literatura, filosofia i sociologia a les universitats d’Uppsala i Oxford, i el 1961 es doctorà en filosofia Cap de redacció de la revista  Bonniers Litterära Magasin 1962-72, posteriorment visqué a Alemanya Professor universitari des del 1979, ensenyà germanística a la Universitat de Texas 1983-2006 De retorn a Suècia, donà suport al Partit Pirata en les eleccions al Parlament Europeu del 2009, del qual posteriorment es desvinculà després de criticar Wikileaks 2010 La seva obra literària, iniciada el 1957 amb la novella Vägvila ‘Repòs en el camí’, adopta la forma de…

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…

Fou professor d’economia a la Universitat de Chittagong de 1961 a 1965, i el 1965 amplià estudis a la Universitat de Vanderbilt EUA on obtingué el doctorat l’any 1969, i hi ensenyà economia fins el 1972, que tornà com a cap de departament de la Universitat de Chittagong Els seus estudis el portaren a concloure que un dels principals obstacles per a sortir de la pobresa de la població rural era la manca de disponibilitat de diners que, d’altra banda, les entitats bancàries tradicionals no els prestaven en condicions accessibles Amb aquest objectiu, fundà el 1976 el Grameen Bank ,…

Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques…

Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca Es graduà en arts i teologia a València El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo en aquesta, a més de tractar de temes…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944 i el 1946 es doctorà a Madrid Dedicat a la recerca, obtingué diverses beques d’institucions espanyoles com el Patronat Menéndez Pelayo i nord-americanes com la Conference Board o Associated Research Councils 1954-63 o la John Simon Guggenheim Memorial Foundation Fou professor d’història moderna i contemporània a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1947-52 i membre de l’lnternational Department of Modern Cultures Madrid, 1952-54 El 1959 marxà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a…

Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l'…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, on també formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també membre dels grups d’alta muntanya espanyol GAME i francès GHM Escalador i alpinista que durant els anys cinquanta i seixanta, formant cordada principalment amb Francesc Guillamon vies Anglada-Guillamon, però també amb Joan Cerdà , Heinz Pokorski o Jordi Pons , obrí nombroses vies a Montserrat, el Pedraforca, Terradets, Riglos i els Pirineus Als Alps destaquen les primeres ascensions estatals a les Dolomites amb Francesc Guillamon 1957 i les parets nord…