Resultats de la cerca
Es mostren 1473 resultats
Collsuspina

Vista del nucli de Collsuspina (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès.
Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…
Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est J Todó-TAVISA És l’església parroquial del municipi de Sant Llorenç de la Muga, situat en el curs alt del riu, vora la riba esquerra, en un indret on aquest dibuixa un pronunciat meandre que circueix la vila pels costats de migdia i de llevant i, en bona part, de ponent La població té un nucli habitat compacte, estret i allargassat, seguint la configuració del terreny que era envoltat de muralles, una bona part de les quals encara es conserven Aquest fet atorga a la vila un aspecte de conjunt monumental, un dels més…
L’estructura de la societat de l’Alt Urgell
Art romànic
Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…
La Comanda Templera de Palau (Barcelona)
Art romànic
Situació Un aspecte parcial de l’edifici al segle passat, segons una pintura anònima conservada al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’emplaçament de l’antiga Comanda Templera de Barcelona, més tard Palau Reial Menor, es trobava a l’illa de cases formada pels carrers Ataülf, Palau, Templers i Comtessa de Sobradiel L’única part ara visible és la porta de la seva antiga església, que tot i ésser reconstruïda al segle passat, conserva encara elements romànics de la primitiva construcció MLIR Història La casa del Temple de Barcelona va ser una comanda…
Sant Joan de Mataplana (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb el mur frontal, culminat per un campanar i que inclou la porta d’entrada M Anglada L’església de Sant Joan de Mataplana es troba vora l’extrem nord-occidental del terme municipal, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG 277795 S’hi accedeix per la mateixa pista forestal que condueix al santuari de Montgrony A poc més d’1 km del trencall de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, passada la casa del pla de la Molina, cal prendre, a mà esquerra, un camí que continua fins a la collada del pla de l’Espluga L’església…
Santa Maria de Queixigar (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sud-est, amb l’absis i el campanar tardà aixecat sobre una capella lateral oberta al mur de migdia ECSA - F Tur L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli del petit poble de Queixigar Mapa 32-11 251 Situació 31TCG019816 S’hi accedeix per la carretera local que des de l’Isàvena passa per Lasquarri, puja a Castigaleu i a Monesma i arriba fins a Queixigar, on mor L’església destaca en primer terme, a l’entrada JAA-JBP Història La història d’aquesta església i en general la de la població són incertes Sembla haver estat un lloc de poblament recent…
Sant Martí d’Envalls (Angostrina i Vilanova de les Escaldes)
Art romànic
Situació Petita església que fou el centre d’un antic hospital al peu del Carlit ECSA - A Roura El despoblat d’Envalls, on hi ha l’església de Sant Martí, és situat al peu del Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb el torrent dels Estanyets Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 1° 57’ 23” E Per a arribar-hi cal prendre a l’extrem S del poble d’Angostrina un camí sense asfaltar, però apte per a vehicles, que segueix el curs del riu d’Angostrina Després d’uns 4 km, aquesta pista arriba a una esplanada on hi ha informació per a caçadors i pescadors i on es pot deixar el cotxe…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina